Notícies



Científics del CSIC identifiquen una nova falla al mar d'Alborán


Esquema de las estructuras activas que originaron la serie sísmica de 2016-17 en el Mar de Alborán. a, sismicidad, principales estructuras activas, esfuerzos y acortamiento. b, Esquema de las principales estructuras tectónicas. c, secciones transversales interpretativas y sismicidad ortogonal a las principales alineaciones sísmicas. 1, falla sinistra. 2, falla normal. 3, falla normal reciente. 4, epicentro del evento principal (Mw = 6.3, 25 de enero de 2016). 5, cabalgamiento ciego. 6, 7, 8, segmentos de fallas relacionados con las crisis sísmicas de 2016, 1994 y 2004. 9, Desplazamiento al oeste de la deformación. 10, Convergencia estimada con datos de GPS. 11, Convergencia de placas. 12, Esfuerzos. FP, monte submarino Francesc Pagès. MTD, depósitos de transporte en masa./ CSIC
23 Juliol 2018

Un equip internacional de científics liderats per el CSIC, per l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (centre mixt del CSIC i la Universitat de Granada) i amb participació del Institut de Ciències del Mar, ha identificat una nova falla al mar d'Alborán. La fractura produeix escassa deformació en el fons marí, tot i que sí "terratrèmols de magnituds relativament altes", com el de magnitud 6,3 en l'escala Richter que va afectar la ciutat de Melilla i diverses zones d'Andalusia el 25 de gener del 2016. Els resultats d'aquesta investigació, que apareixen publicats a la revista Tectonics, permeten establir potencials riscos geològics en el mar d'Alborán.

El treball, que s'emmarca en la campanya INCRISIS de geologia i geofísica marina duta a terme a bord del vaixell Hespèrides al maig de 2016, situa la nova falla en els límits entre les plaques tectòniques euroasiàtica i africana al mar d'Alborán, la part més occidental de la Mediterrània. Fins ara, la principal falla coneguda en aquesta zona era la d'Al-Idrisi.

"Després del terratrèmol de gener de 2016, que va causar danys notables a Melilla i altres ciutats marroquines, ens vam proposar cartografiar el fons marí i estudiar la sismicitat de la zona, ja que aquesta no es corresponia amb la posició de la falla d'Al-Idrisi , que afecta la zona central i sud de la mar d'Alborán. La nostra investigació confirma que la sismicitat inicial està associada a una falla en un estat inicial de formació, que té una direcció Nord-est-Sud-oest i que produeix escassa deformació en el fons marí ", indica Jesús Galindo-Zaldívar, investigador a l'Institut Andalús de Ciències de la Terra i principal autor del treball.

Entre les conclusions de l'estudi, destaca també que continua la formació de l'arc de Gibraltar entre Iberia i Àfrica amb la migració de la deformació tectònica cap a l'Oest. Pel que fa a la sismicitat, aquesta s'estén també cap al Nord, afectant a la regió del Camp de Dalias, a Almeria.

 

Risc sísmic "elevat"

La nova zona de falla localitzada, que s'estén cap al Marroc, va ser així mateix la causant de dos terratrèmols registrats el 1994 i el 2004. Aquest últim, de magnitud entre 6,1 i 6,3 graus en l'escala de Richter, va afectar principalment a la regió d'Alhucemas, al nord del Marroc, i va causar més de 600 morts.

"Al sisme de 2004, els esdeveniments de major magnitud no es relacionaven directament amb cap falla coneguda en superfície. Per això era important per a nosaltres conèixer la tectònica en terra i mar. A més, vam estudiar tant la zona afectada per la sismicitat com la pròpia falla d'Al-Idrisi ", destaca Gemma Ercilla, investigadora del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar. I afegeix:" L'existència d'esllavissaments submarins i falles recents menors a la zona de l'epicentre confirmen l'activitat tectònica d'aquesta zona de falla incipient amb elevat risc sísmic ".

Durant la campanya INCRISIS, els científics van delimitar la zona afectada pel terratrèmol principal i la sismicitat posterior fins a la falla d'Al-Idrisi. Per conèixer la morfologia del fons marí i l'estructura del subfons, van emprar instruments geofísics, com la sonda multifeix, la sonda paramètrica, el gravímetro i el magnetòmetre. També van emprar les dades de sismicitat de l'Institut Geogràfic Nacional per conèixer la localització dels terratrèmols i els mecanismes focals. A més, es van tenir en compte les investigacions en terra de les falles que van produir els terratrèmols del 1994 i 2004.

"El nostre treball posa les bases per focalitzar els futurs estudis geològics, sísmics, geodèsics en aquesta zona principal de deformació, des Alhucemas fins al Camp de Dalias, que creua pel mar d'Alborán", destaca Galindo-Zaldívar.

Aquesta investigació és fruit de la coordinació i col•laboració del CSIC, la Universitat de Granada, la Universitat de Jaén, el Reial Institut i Observatori de l'Armada-San Fernando, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, l'Institut Espanyol d'Oceanografia, l'Institut hidrogràfic de la Marina, Université Sorbonne de París, Université Mohammed Premier Oujda, Université Mohammed V-Agdal-Rabat i Université Abdelmalek Essaadi- Tetouan.

 

VÍDEO

_

Artículo: J. Galindo‐Zaldivar, G. Ercilla, F. Estrada, M. Catalán, E. d’Acremont, O. Azzouz, D. Casas, M. Chourak, J. T. Vazquez, A. Chalouan, C. Sanz de Galdeano, M. Benmakhlouf, C. Gorini, B. Alonso, D. Palomino, J. A. Rengel y A. J. Gil. Imaging the growth of recent faults: the case of 2016‐17 seismic sequence sea bottom deformation in the Alboran Sea (Western Mediterranean). Tectonics. DOI: 10.1029/2017TC004941.

_

 

Nota de prensa CSIC