Notícies



Monitoratge de gavines mitjançant GPS per mesurar el risc de transmissió de patògens


Grup de gavines. Imatge: Manuela G. Forero
23 Juliol 2019

Una investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) ha monitoritzat una sèrie de gavines per conèixer els seus moviments i crear un mapa de risc de transmissió de patògens. L'estudi, publicat a Scientific Reports, avalua la possible propagació dels patògens a través dels animals en entorns habitats per l'ésser humà.

Algunes espècies de gavines que han colonitzat les zones urbanes poden arribar a afectar la salut pública en ser portadores de patògens (bacteris i virus). La manera en què aquestes espècies els disseminen es desconeixia fins ara. Els científics de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i de l'Estació Biològica de Doñana, tots dos centres del CSIC, han estudiat els moviments espacials en diferents individus de gavians (Larus michahellis) al sud de la Península Ibèrica. Els exemplars seguits eren portadors de, almenys, una de les tres principals bacteris zoonòtics monitoritzades dins dels plans de vigilància epidemiològica a Europa (Salmonella, Campylobacter i Chlamydia).

La incidència d'aquests bacteris és creixent. Les infeccions per Salmonella i Campylobacter van suposar entre 94.530 i 246.307 casos a Europa en l'any 2016. El treball aconsegueix obtenir noves dades a escala regional combinant metodologies de diagnòstic epidemiològic convencionals amb el seguiment en temps real amb GPS.

El líder de la investigació, Joan Navarro, investigador de l'ICM-CSIC, explica que el gavià argentat és un bon vector, atès que “actua com a portadora de diferents patògens que poden ser font de malalties per a l'ésser humà” i que “ha après a explotar recursos associats a l'activitat humana”. No obstant això, la metodologia es podria aplicar a “altres espècies portadores” que coexisteixen amb l'ésser humà, com les “coloms o petits mamífers".

 

Mapes per avaluar el risc en les zones urbanes

Els resultats van revelar que el major risc de propagació bacteriana es produeix prop de les zones de reproducció de les gavines estudiades. No obstant això, es van detectar alguns individus infectats que van viatjar d'Espanya a Portugal, el que, segons afirmen els autors, “incideix en la rellevància de les regulacions sanitàries a nivell internacional i la necessitat de cooperació en el control de malalties que poden ser transmeses per espècies salvatges, especialment en casos de zoonosis més virulentes, com el virus del Nil o la gripe aviària”.

Els científics van observar que les àrees de risc de propagació es superposen amb hàbitats relacionats amb l'activitat humana, com estanys d'aigua, ports pesquers o platges turístiques, situació que augmentaria el risc de transmissió directa i indirecta de malalties cap i des dels éssers humans.

Tot i haver-se centrat en tres bacteris específics, la metodologia es podria emprar per a qualsevol altre patogen en els quals els animals són portadors. L'estudi obre les possibilitats d'investigació en combinar tècniques d'anàlisi clàssica en epidemiologia costat de seguiment en temps real dels moviments d'una espècie portadora de patògens per definir àrees de risc d'infecció.

El proper pas és desenvolupar mapes de risc de dispersió de patògens en zones urbanes a una escala molt fina. Aquesta informació espacial es podria utilitzar en els plans de prevenció epidemiològica, en poder identificar punts sensibles dins de zones urbanes i recomanar mesures de gestió en aquestes àrees.

L'enfocament es podria ampliar per construir una xarxa internacional que, mitjançant la utilització de gavines i altres vectors potencials de patogen, aconseguís una vigilància zoonòtica a gran escala per implementar mesures de prevenció en hàbitats sensibles per a l'ésser humà.

 

Article de referència: Pathogen transmission risk by opportunistic gulls moving across human landscapes. Joan Navarro, David Grémillet, Isabel Afán, Francisco Miranda, Willem Bouten, Manuela G. Forero & Jordi Figuerola. Scientific Reports, volume 9, Article number: 10659 (2019)

Nota de premsa: Delegació CSIC Catalunya