Notícies

2 Setembre 2019

Un equip internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) demostra el creixement d'una falla recent al mar d'Alborán, anomenada falla d'Al-Idrissi, font del terratrèmol de magnitud 6.4 en l'escala Richter que va afectar les zones de Melilla i el sud de la península ibèrica al gener de 2016. L'estudi, publicat a Nature Communications, mostra la generació i el creixement d'una falla activa.

El mar d'Alborán és una conca jove situada entre les plaques tectòniques d'Euràsia i d'Àfrica. El sistema de la falla d'Al-Idrissi, que creua la part central de la mar, es troba al límit de les dues plaques. És l'estructura tectònica activa més llarga de la regi...

27 Agost 2019

Un estudi amb investigadors del CEAB i del ICM del CSIC revela que les esponges marines, el grup d’animals més antic del planeta, contribueix de manera important a un dels cicles biogeoquímics fonamentals de l’oceà: el cicle del silici. Fins ara es creia que els principals embornals de silícia tenien lloc mitjançant l’enterrament de les diatomees, però segons els nous resultats, publicats a la revista Nature Geosciences, els esquelets de les esponges marines també són importants embornals de silici a l’oceà global.

“El silici és un dels elements químics més abundants de l’univers i, després de l’oxigen, el segon del nostre planeta. A l’oceà, forma part de sediments i roques,...

13 Agost 2019

L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) lidera un estudi, publicat a Global Change Biology, que proposa per primera vegada un marc conceptual i una classificació per als refugis davant l'acidificació oceànica. Coneguts com OAR, segons les seves sigles en anglès, són espais singulars que mantenen la seva biodiversitat i mitiguen l'impacte de l'acidificació.

Els OAR poden ser de tipus espacial, on una barrera física minimitza l'exposició a aigües àcides, o adaptatiu, on s'estimula l'adaptació genètica a l'acidificació. En el primer cas, les espècies estan protegides davant les condicions extremes de l'acidificació, com en muntanyes submarines o punts d'elevada producci...

8 Agost 2019

Els bacteris marins que capturen llum i la transformen en energia bioquímica no són una raresa, com es pensava fins fa poc. Un treball que es publica aquesta setmana a la revista Science Advances, amb participació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), mostra que la llum del sol, la principal font d'energia que sustenta els ecosistemes marins, és capturada principalment per bacteris, i no per les algues i els cianobacteris (també anomenades algues verd-blavoses), com es pensava fins ara.

El treball està liderat per Laura Gómez Consarnau, que era investigadora Marie Curie a l'ICM-CSIC quan va realitzar el treball i actualment treballa al Centre d'Investigació Científica i d'Educació Superior de Ensenada (Mèxico...

23 Juliol 2019

Una investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) ha monitoritzat una sèrie de gavines per conèixer els seus moviments i crear un mapa de risc de transmissió de patògens. L'estudi, publicat a Scientific Reports, avalua la possible propagació dels patògens a través dels animals en entorns habitats per l'ésser humà.

Algunes espècies de gavines que han colonitzat les zones urbanes poden arribar a afectar la salut pública en ser portadores de patògens (bacteris i virus). La manera en què aquestes espècies els disseminen es desconeixia fins ara. Els científics de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i de...