Notícies



Pescadors, científics i administració pública s’uneixen per retornar les gorgònies al mar i protegir els fons marins


Gorgònies del génere Eunicella | ICM-CSIC
13 Juliol 2018

Científics i pescadors estan replantant gorgònies al mar al Cap de Creus amb una tècnica desenvolupada en el marc del projecte ResCap ("Conservació i Recuperació de Poblacions de Gorgònies de Profunditat mitjançant Restauració Ecològica i Mitigació dels Impactes de la Pesca"), liderat per l’Institut de Ciencies del Mar del CSIC (ICM-CSIC) i finançat pel Programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministerio para la Transición Ecológica i confinançat pel Fons Europeu Marítimo i de Pesca (FEMP).

Dirigit per Andrea Gori, investigador de l'ICM-CSIC, el projecte està desenvolupant formes innovadores de recuperació de les gorgònies capturades de forma accidental, en coordinació amb els col·lectius de pesca artesanal de les confraries del Port de la Selva i Cadaqués, i amb la col·laboració el Parc Natural del Cap de Creus.

La nova tècnica deriva dels projectes previs MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas), i ShelfRecover ("Restauración ecológica de las especies estructurales bentónicas en la plataforma continental"), amb participació del CSIC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, i diversos agents socials i Administracions.

A ResCap, els pescadors i els científics estan recollint i replantant les gorgònies del gènere Eunicella que queden atrapades en les xarxes de pesca. S'han creat dues instal·lacions de recuperació, una al Port de la Selva i una altra a Cadaqués, per mantenir, recuperar i preparar les gorgònies per a la seva replantació. Per això fan servir una tècnica que emula la forma en què els pescadors del Canal de Menorca tornen les gorgònies a la mar (que hi creixen sobre fons de còdols). És una tècnica prometedora perquè permet replantar les gorgònies de forma molt més senzilla i cobrint grans àrees, a profunditats inassolibles per al busseig.

Les gorgònies són espècies marines de les anomenades estructurals, ja que són "formadores d'hàbitats" on viuen i s'alimenten centenars d'espècies associades. Són organismes de creixement molt lent i la seva presència és important per al manteniment de la biodiversitat marina, incloses espècies d'interès comercial, diu Andrea Gori.

"Les tècniques de restauració marina es troben en un estadi inicial i necessitem la implicació dels diferents actors si volem implementar mesures realment eficaces", indica Cristina Linares, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona (UB).

Diversos projectes d'investigació que compten amb la col·laboració i complicitat de diferents agents socials (entre ells pescadors, centres d'immersió i diferents entitats de l'administració pública) estan en marxa amb l'objectiu de restaurar els fons marins.

En els últims anys, els boscos de gorgònies, igual que altres espècies estructurals, s'han vist afectades pels impactes derivats de l'activitat humana, com l'efecte erosiu de les arts de pesca, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentoses, entre d'altres.

 

Dossier completo http://www.dicat.csic.es/dicat/images/dossier-presentacio-cap-de-creus-CAT.pdf