Projectes

106 projectes.

PERFORMFISH

Consumer driven Production: Integrating Innovative Approaches for Competitive and Sustainable Performance across the Mediterranean Aquaculture Value Chain
Període: del 2017 al 2022
Entitat financiadora: UNION EUROPEA
Coordinador: F. Piferrer, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: piferreraticm.csic.es

SLATE

Submarine LAndslides and Their impact on European continental margins
Període: del 2017 al 2021
Entitat financiadora: Comisión europea
Coordinador: Katrin Huhn (MARUM – Uni Bremen)
Investigador principal ICM: R. Urgeles, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: urgelesaticm.csic.es
Resum: Veure

SLATE se centra a investigar els lliscaments submarins i els riscos geològics associats com a importants riscos naturals que amenacen les infraestructures marines i les regions costaneres d'Europa. Els lliscaments submarins poden ser molt més grans que qualsevol lliscament terrestre i poden produir tsunamis els efectes dels quals de llarg abast poden rivalitzar amb els produïts per terratrèmols-tsunamis i que amenacen les costes europees cada vegada més poblades. Fins i tot els petits lliscaments de terra poden danyar instal·lacions molt costoses i d'importància crítica per al fons marí. Per exemple, els oleoductes utilitzats per a la recuperació de petroli i gas o els cables de telecomunicacions que ara transporten més del 95% de les dades mundials. Els lliscaments submarins més grans i perillosos ocorren en gradients baixos de <2 ° que són gairebé sempre estables en terra. No obstant això, les diferències fonamentals entre la falla del pendent a la terra i el fons marí són encara poc conegudes i segueixen sent un gran desafiament.

BLUEMED

BLUEMED
Període: del 2016 al 2020
Entitat financiadora: Unión Europea
Coordinador: A. Palanques, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: albertpaticm.csic.es
Resum: Veure

La iniciativa BLUEMED ofereix un marc estratègic per treballar per un Mar Mediterrani sa, productiu i resistent, millor conegut i valorat. Està dissenyat per aprofitar tot el potencial dels sectors marins i marítims, estructurant la cooperació transnacional per crear noves ocupacions "blaves" i promoure i millorar el benestar social, la prosperitat sostenible i l'estatus ambiental de la regió.

COCLIME

Co-development of Climate Services for adaptation to changing Marine Ecosystems
Període: del 2017 al 2020
Entitat financiadora: FORMAS
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es

MERCES

Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas
Període: del 2016 al 2020
Coordinador: J. Garrabou, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: garrabouaticm.csic.es
Resum: Veure

Human activities disturb the ecosystem balance. Oceans and coasts are not an exception and the degradation of marine habitats threat many species. Restoration of ecosystems is one of the tools, sometimes the only one, to maintain their biodiversity and balance. This is the goal of the European project MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas). Aimed at developing methods and protocols to restore marine habitats, this project is led by the Marche Polytechnic University (Italy) and up to 28 partners from 16 countries are involved. It is funded with 6 Million Euros. In Spain, four institutions are involved: the Institut de Ciències del Mar and the Centre d’Estudis Avançats de Blanes, both from the CSIC, and the universities of Barcelona and Girona. Institut de Ciències del Mar del CSIC in Barcelona, co-coordinates one WP3 devoted to restorationof coastal rocky habitats restoration and participates also in the WP4 focused on Deep-Sea habitats. This is the first European project in the Horizon 2020 Program focused on developing tools and solutions to recover degraded marine ecosystems. The efficacy of the restoring actions will be assessed in the laboratory and in the field, applying methodologies which include eco-physiology, connectivity of populations through genetics, and modelling population dynamics. Robots will be used for monitoring the restoration actions in deep areas.

CERES

Climate change and European aquatic RESources
Període: del 2016 al 2020
Entitat financiadora: Unión Europea
Coordinador: Catalán Alemnay, Ignacio A. (IMEDEA)
Investigador principal ICM: F. Maynou, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: maynoufaticm.csic.es
Resum: Veure

El projecte CERES proposa avançar en el coneixement dels mecanismes causa-efecte relacionats amb la influència del canvi climàtic en les poblacions d’espècies aqüícoles, llurs hàbitats i les activitats econòmiques que en depenen. El projecte CERES es fonamenta en la implicació i col·laboració amb la indústria i els actors governança per definir els escenaris polítics, ambientals, socials, tecnològics, normatius i de canvi climàtic ambiental que cal analitzar. Aquest projecte de quatre anys permetrà: 1. Proporcionar projeccions d’interès regional a escales temporals petita, mitjana i gran, amb alta resolució espacial, de variables ambientals clau per als ecosistemes europeus d’aigües marines i continentals. 2. Integrar el coneixement dels canvis pronosticats en la productivitat, biologia i ecologia d’organismes salvatges i de cultiu (incloent les interaccions claus indirectes o de xarxa tròfica), i escalar-ne les conseqüències a poblacions d’espècies aqüícoles, comunitats, ecosistemes i sectors econòmics. 3. Emprar metodologies innovadores d’avaluació de risc que incloguin els factors inductors de canvi, amenaces als recursos aqüícoles, coneixement expert, barreres a l’adaptació i conseqüències previsibles si fracassen les mesures de mitigació. 4. Anticipar les respostes i recolzar els productors de peix i marisc en el procés d’adaptació als canvis biofísics, incloent el desenvolupament de nous procediments operatius, mètodes d’alerta anticipada, infraestructures, llocs d’implantació i mercats. 5. Crear eines de projecció a curt, mig i llarg termini per a la indústria pesquera i els actors de governança que permetin promoure el creixement blau de l’aqüicultura i la pesca en diferents regions. 6. Considerar les respostes a nivell de mercat (tant positives com negatives) dels canvis en la disponibilitat de productes aqüícoles derivades del canvi climàtic. 7. Formular estratègies adaptatives viables i autònomes, originades per la mateixa indústria i per la governança, per tal de minimitzar o prevenir els riscs percebuts i tenir accés a oportunitats futures. 8. Comunicar de manera eficaç els resultats i eines a usuaris finals potencials i actors rellevants.

EUPOLARNET

Connecting Science with Society
Període: del 2015 al 2020
Entitat financiadora: H2020-FOOD - 0041
Coordinador: J. Dañobeitia, Unitat de Tecnologia Marina
Correu-e de contacte: jjdanobeitiaatutm.csic.es
Resum: Veure
EU-PolarNet is the world’s largest consortium of expertise and infrastructure for polar research. Seventeen countries are represented by 22 of Europe’s internationally-respected multi-disciplinary research institutions. From 2015-2020 EU-PolarNet will develop and deliver a strategic framework and mechanisms to prioritise science, optimise the use of polar infrastructure, and broker new partnerships that will lead to the co-design of polar research projects that deliver tangible benefits for society. By adopting a higher degree of coordination of polar research and operations than has existed previously the consortium engages in closer cooperation with all relevant actors on an international level. Polar issues have been rising up the political agenda across Europe over the past decade. The rising level of investment now being made by governments is a clear demonstration of how critical polar research outcomes are for informing policy objectives, including those relating to climate change, energy security, global food security, innovation and economic growth. EU-PolarNet nurtures an ongoing dialogue between policymakers, business and industry leaders, local communities and scientists to increase mutual understanding and identify new ways of working that will deliver economic and societal benefits. This consortium brings together science, business and policy teams with highly regarded expertise in the field of stakeholder and public engagement. EU-Polarnet is a Horizon 2020 funded Coordination Action.

AMBISEX

EFECTOS AMBIENTALES DURANTE EL DESARROLLO GONADAL EN PECES; EL PAPEL DE LA EPIGENETICA
Període: del 2017 al 2019
Entitat financiadora: feder + MINECO
Coordinador: L. Ribas, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: lribasaticm.csic.es
Resum: Veure

Els animals de cultiu són criats en ambients artificials que poden ser molt diferents a les condicions que troben a la natura. Aquest fet s’intensifica quan les influències del medi ambient es donen durant etapes primerenques del desenvolupament. Es coneix que l'ambient interactua amb el genoma i dóna, com a resultat, modificacions de l'expressió gènica que tenen conseqüències fenotípiques persistents. Encara que aquestes situacions es troben en l'aqüicultura, les interaccions ambient-genoma-fenotip són encara molt desconegudes. L'objectiu general d'aquest projecte és estudiar si els efectes dels factors ambientals durant el desenvolupament gonadal en peixos influeixen en el procés de diferenciació sexual afectant el fenotip final. Amb aquesta finalitat, s'estudiaran en primer lloc els canvis en les proporcions de mascles, la biometria i la supervivència d'animals adults (llobarro i peix zebra) subjectes a diferents factors ambientals durant la diferenciació gonadal. En segon lloc, s'abordaran aspectes moleculars del genoma d'aquests animals estudiant mecanismes epigenètics (tant a nivell de metilació de l'ADN i de la regulació pels microRNAs), la modulació de l'expressió gènica i l'alliberament de metabòlits gonadals. Amb aquestes estratègies, s'espera identificar marcadors moleculars que ajuden a comprendre millor els canvis fenotípics ocorreguts com a conseqüència d'un estrès ambiental que puguin proporcionar una base de coneixement aplicable als programes de selecció en l'aqüicultura.

FAUCES

Factores de Riesgo Geológico asociado a cabeceras de cañones submarinos en los margenes continentales medierráneos del sur de Iberia
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: David Casas (IGME-Madrid)
Investigador principal ICM: B. Alonso, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: belenaticm.csic.es
Resum: Veure

El projecte FAUCES proposa abordar l'estudi dels factors de risc geològic, amb especial èmfasi en les inestabilitats sedimentàries, associat a tres capçaleres de canons submarins localitzats en els marges continentals mediterranis del sud d'Iberia. La hipòtesi de treball del projecte és que les capçaleres dels canons Almanzora-Alies-Garrucha en el marge continental de Palomares, i La Línia i Guadiaro en el marge de Alborán, suposen una amenaça, per la seva proximitat a la línia de costa juntament amb la seva localització succinta i configuració morfosedimentaria activa. Es tracta d’un projecte coordinat amb dos subprojectes, que involucra a 30 investigadors i que pretén reforçar un esquema ja consolidat de cooperació científica nacional i internacional que focalitzi els seus esforços en els riscos geològics marins. Els subprojectes 1 (coordinador) i 2 estan dissenyats per conjugar diferents perfils científics d'investigadors amb una dilatada experiència en disciplines aplicables a riscos geològics marins. Per a la consecució d'aquest projecte es planteja una aproximació pluridisciplinar, integrant dades geològiques i geotècnics de les tres àrees d'estudi mitjançant l'adquisició de diferents sèries de dades (acústics, sísmics, sedimentològics, geotòcnics i mesures in-situ). Aquesta aproximació s'organitza en tres objectius específics: 1) determinar la geomorfologia i evolució geològica durant el Quaternari de les capçaleres de canyons, així com els seus processos i factors de control; 2) analitzar l'estabilitat dels seus talusos mitjançant la caracterització sedimentària, geotècnica i modelització; i 3) l'establir els principals elements i processos geològics en les capçaleres de canyó que poden representar un risc en potència. FAUCES té el suport de diverses empreses i entitats: Telefónica Espanya, l'Agència Pública de Ports d'Andalusia, la Demarcació de Costes d'Andalusia Atlántico (MAGRAMA) i Lyra enginyeria. Cal destacar la col·laboració amb l'empresa IGEOTEST que permetrà a l'equip del projecte obtenir mesures in-situ (piezocono marí-CPTU) que representen un salt qualitatiu i d'innovació en l'aproximació a l'estudi dels riscos geològics marins.

MEDEAS

Guiding European Policy toward a low-carbon economy. Modelling Energy system Development under Environmental And Socioeconomic constraints
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: Union Europea
Coordinador: J. Solé, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: jsoleaticm.csic.es
Resum: Veure

La transició a una economia amb baixes emissions de carboni necessita assolir diferents objectius: competitivitat, protecció del medi ambient, creació de llocs de treball i benestar social. En aquest sentit els legisladors en totes les administracions i els diferents actors en diferents àmbits socials necessiten eines que, més enllà del sector energètic, incloguin l\'economia, aspectes socials i ambientals. Actualment la majoria d\'eines disponibles no consideren la integració d\'aquests aspectes per connectar-los amb el sector energètic. D\'altra banda, les eines de modelatge d\'energia actuals sovint no tenen la documentació i la transparència necessàries i han estat desenvolupats per a un públic especialitzat amb informació restringida, això crea problemes pel que fa la validació i la comparació dels resultats, així com pel que fa a una revisió independent. Per tant, existeix una necessitat ben urgent d\'adaptar o crear noves eines que tinguin en compte aquesta necessària integració de diferents aspectes dins de les relacions energia-societat-economia-medi ambient, i fer-ho a més amb una total transparència. El projecte MEDEAS pretén dissenyar i construir un model que vagi en aquesta direcció d\'integració d\'aspectes socials, econòmics i energètics i que sigui totalment transparent i públic. El nostre projecte té com a objectiu resoldre les necessitats actuals de la integració i la transparència mitjançant el desenvolupament d\'una eina de modelatge política d\'avantguarda basada en els models LEAP, WoLiM, TIMES-MARKAL i la incorporació d’Anàlisi Input-Output i Life Cycle Analysis, que permeten la comptabilitat dels impactes ambientals, socials i econòmics. Es preveu que el model MEDEAS tingui un disseny modular per donar-li la flexibilitat necessària per fer front a diferents nivells i interessos (tant pel que fa a la gestió pública com també a d\'altres actors socials o econòmics) i tindrà un gran detall sectorial i espacial. En particular el model tindrà tres àmbits geogràfics: model global, model europeu i model d\'un país que serà la mitjana de les països de la UE. Finalment, s\'aconseguirà la transparència amb l\'ús d\'un programari d\'accés obert i de la distribució gratuïta del model, el llenguatge de programació serà Python (https://www.python.org/). Per facilitar l\'ús del model i el seu desenvolupament per qualsevol ciutadà que hi estigui interessat, es preveuen diferents accions de divulgació i documentació. També es proporcionarà un detallat manual d\'usuari, dirigit a un públic no especialitzat més ampli.

SINGEK

Promoting SINgle cell GEnomics to explore the ecology and evolution of hidden microeuKaryotes
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: UNION EUROPEA
Coordinador: R. Massana, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ramonmatcmima.csic.es
Resum: Veure

Recents estudis científics han revelat una gran diversitat de microorganismes eucariòtics en molts ecosistemes, la majoria dels quals havien passat desapercebuts fins ara. Des d'un punt de vista ecològic, aquests treballs ressalten la nostra ignorància sobre la implicació crucial d'aquesta “nova” diversitat microbiana en processos ambientals com ara la producció primària, els cicles biogeoquímics i interaccions tròfiques com la bacterivoría i el parasitisme. En conseqüència, el nostre coneixement sobre el funcionament de les comunitats microbianes és parcial, limitant la nostra capacitat d'estudiar canvis ambientals. Alhora, des d'una perspectiva evolutiva, ens estem perdent importants components de l'Arbre de la Vida, donant lloc a un coneixement fragmentat de com han evolucionat les funcions cel•lulars més importants. La genòmica de cèl•lules individuals -Single Cell Genomics (SCG), en anglès-, és una tecnologia emergent que té el potencial d'obtenir informació genòmica i transcriptòmica a partir de cèl•lules individuals no cultivables recollides directament d'ambients naturals i així permetre la investigació de microorganismes eucariòtics a una escala de detall sense precedents. El projecte SINGEK és una xarxa ITN (Innovative Training Network) del programa marc Europeu H2020 l'objectiu del qual és formar una nova generació de científics amb la major experiència en SCG, des de les etapes inicials de separació cel•lular, amplificació del genoma, seqüenciació i anotació de gens, fins a l'explotació completa de les dades obtingudes. Tal progrés permetrà que, per primera vegada, la comunitat científica Europea pugui abordar qüestions ecològiques i evolutives crucials relacionades amb diferents microorganismes eucariòtics desconeguts fins ara. La xarxa SINGEK impulsarà la formació de 15 joves investigadors (Early Stage Researchers) a través del desenvolupament de treballs de recerca i activitats locals o en xarxa, com ara estades en altres centres, tallers i cursos pràctics, així com establint un ambient que s'estengui més enllà de cada equip d’investigació. Aquest ambient de treball també dotarà als joves investigadors de capacitats transversals essencials per al desenvolupament d'una carrera professional exitosa. Aquesta xarxa de científics ben comunicats i altament qualificats en SCG de microeucariotes, permetrà implementar aquesta tecnologia a nous a camps com la biomedicina o la biotecnologia, promovent la innovació a través de la UE.

ALLFLAGS

Evaluación global de la abundancia, diversidad y actividad de las especies dominantes de flagelados heterotróficos
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: R. Massana, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ramonmatcmima.csic.es
Resum: Veure

La percepció que la vida microbiana marina és molt diversa està fonamentada a partir dels estudis moleculars ambientals i l'existència de moltes espècies cultivades. Aquesta gran diversitat també s'aplica als eucariotes no pigmentats més petits del plàncton, els flagel·lats heterotròfics (HFs), els quals juguen un paper central com a agents de mortalitat procariòtica i remineralitzadors de nutrients. Els HFs van emergir fa unes dècades, quan es van incloure en els models de xarxes tròfiques marines com l'enllaç entre procariotes i protists més grans (ciliats o dinoflagel·lats). No obstant això, estan rebent poca atenció en els esforços oceanogràfics actuals degut sobretot a la manca de rutines de recompte automatitzades, ja que no són quantificables per citometria de flux, i a un prevalent biaix de cultiu, segons el qual les comunitats naturals estarien compostes per una miríada d'espècies no cultivades i desconegudes. En conseqüència, emergeix la necessitat de conèixer quines espècies formen les comunitats de HF i quines són les dominants, i anar més enllà de la informació fragmentada que existeix avui dia basada en uns pocs estudis moleculars. El principal objectiu del projecte ALLFLAGS és dur a terme un estudi global que identifiqui les espècies d'HF dominants en el medi marí així com la seva importància ecològica. Aquest objectiu és factible gràcies a la disponibilitat de noves eines analítiques: posarem a punt una rutina de microscòpia automatitzada per al recompte d'HFs i explotarem el potencial de la seqüenciació massiva (High Throughput Sequencing) i de noves rutines bioinformàtiques. Posteriorment, aplicarem aquestes noves eines per estudiar les comunitats de HF en dos mostrejos ambientals massius: un esforç global en els principals oceans durant l'expedició Malaspina, i un estudi temporal a llarg termini a l'Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO). Un cop detectades les espècies d'HF dominants en aquests dos estudis extensius, portarem a terme una anàlisi detallada de la seva distribució i abundància, incloent la descripció de la variabilitat genètica relacionada amb el context ambiental, així com l'establiment de la seva activitat relativa a partir de les seves taxes de depredació. Finalment, aplicarem genòmica comparada per identificar la base genètica de l'adaptació ecològica de les espècies dominants usant genomes ja publicats al costat dels obtinguts a partir de metagenomes construïts en el nostre estudi. Aquesta anàlisi es basa en la detecció de famílies de gens en els diferents genomes, i es posarà èmfasi en la detecció de gens d'origen víric com a indicadors de la susceptibilitat d'aquesta mortalitat. L'explotació de la genòmica comparada en tot el seu potencial permetrà establir si les espècies cultivades i no cultivades es poden diferenciar en base a les seves propietats genòmiques. La confluència d'estudis de seqüenciació massiva i de mostrejos marins extensius obra la possibilitat, per primera vegada, de realitzar una avaluació global de la diversitat de la comunitat de HF, la identificació de les espècies dominants, i la recerca del seu nínxol ecològic.

BIOGAPS

GASES TRAZA BIOGENICOS Y SUS PROCESOS EN EL MAR SUPERFICIAL
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: R. Simó, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: rsimoaticm.csic.es

COSMO

CORRIENTES OCEANICAS Y SEGURIDAD EN EL MEDIO MARINO
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Ballabrera, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: joaquimaticm.csic.es
Resum: Veure

Un dels objectius del projecte Corrents Oceàniques i Seguretat en el Medi Marí (COSMO) és la creació d'una base de dades de trajectòries de dispositius flotants que compili, homogeneïtzi, validi , distribueixi i compari diferents conjunts d'observacions que actualment es troben disperses entre diferents entitats públiques. Les dades obtingudes s'utilitzaran per validar els sistemes de prediccions de trajectòries utilitzades en les operacions de Recerca i Rescat portades a terme per Salvamento Marítimo i ajudar en les tasques dels cossos de seguretat.

EPIMARK

IDENTIFICACION DE MARCADORES EPIGENETICOS LIGADOS AL CRECIMIENTO SOMATICO Y GONADAL EN PECES CULTIVADOS BAJO DISTINTAS CONDICIONES AMBIENTALES
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: F. Piferrer, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: piferreraticm.csic.es

CULMAREX

Implementación de herramientas genómicas, morfométricas y epigenéticas para mejorar el cultivo de lubina (Dicentrarchus labrax l.) en la planta de ABSA, S.A.U.
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: F. Piferrer, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: piferreraticm.csic.es

PALEOSEISQUAKE

New approaches in subaqueous PALEOseismology using high-resolution SEISmics to derive single net paleoearthQUAKEs displacement and to characterize the seismic cycle on active faults
Període: del 2016 al 2019
Coordinador: E. Gràcia, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: egraciaaticm.csic.es

FISHMAN

Unwanted catches of trawl fisheries: ecosystem effects and advances to an integrative management in the Mediterranean
Període: del 2017 al 2019
Entitat financiadora: Comunidad europea
Coordinador: M. Demestre, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: montseaticm.csic.es
Resum: Veure

El principal objectiu del projecte és adoptar un marc soci-ecològic per abordar el problema de les captures no desitjades de les pesqueres d'arrossegament, i avançar cap a solucions en les quals s'involucrin i treballin conjuntament les parts interessades i els usuaris finals. Els objectius específics són: i) Avaluar la vulnerabilitat de la captura secundària i les espècies bentònics (del fons) a l'arrossegament comercial i desenvolupar indicadors GES (Good Environmental Status) de les comunitats bentònics dels caladors. ii) Avançar en la ciència ciutadana tenint en compte les prioritats de les parts interessades (stakeholders) a través d'un enfocament de serveis ecosistémics i incloure la dimension social en els escenaris de pesca alternativa. iii) Identificar pràctiques pesqueres alternatives per reduir les captures no desitjades i minimitzar les pertorbacions ecosistémics bentònics. iv) Avaluar els efectes de la pesca alternativa sobre espècies de captura secundària i comunitats bentònics a través de models d'espectre de grandària. V) Simular un enfocament participatiu per promoure la retroalimentació entre pescadors i científics i adaptar els models proposats a situacions del món real. MARIE SKŁODOWSKA-CURIE ACTIONS - Individual Fellowships - Silvia de Juan

MPA-ADAPT

Guiding Mediterranean MPAs through the climate change era: building resilience and adaptation
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: European Regional Development Fund
Coordinador: J. Garrabou, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: garrabouaticm.csic.es
Resum: Veure

El objetivo del proyecto MPA-ADAPT es desarrollar planes colaborativos y adaptados específicamente a cada lugar, para mejorar la resiliencia de las Áreas Marinas Protegidas, AMP (MPA - Marine Protected Areas, en inglés) frente a los impactos del cambio climático. Esto se logrará mediante talleres de capacitación para una gestión eficaz, el desarrollo de evaluaciones de riesgo y una investigación de las posibles acciones y prioridades necesarias para asegurar la adaptabilidad y la resiliencia de la biodiversidad y las comunidades locales, incluidos los pescadores y otras partes interesadas. También intenta incorporar las evaluaciones de vulnerabilidad al cambio climático y la planificación de la adaptación en los marcos de gestión existentes, así como proporcionar orientación a los administradores de las AMPs ya las partes interesadas locales para implementar y probar enfoques de adaptación al cambio climático.

TURBOMIX

Desarrollo de métricas basadas en la turbulencia para el monitoreo de la capa de mezcla oceánica a partir de observaciones de satélite
Període: del 2017 al 2019
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Isern, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: jisernaticm.csic.es
Resum: Veure

Las medidas por satélite de la Temperatura Superficial del Mar (SST) proporcionadas por los radiómetros de infrarrojo han revelado la existencia de distintos regímenes de turbulencia de submesoscala. Las características de los cuales están directamente relacionadas con las propiedades de la capa de mezcla del océano lo que plantea si es posible extraer esta información a partir de las características de la turbulencia. Por otro lado, la existencia de largas series temporales ( > 30 años) de medidas globales de SST empuja a explorar si se pueden detectar cambios en la turbulencia de submesoscala en respuesta al calentamiento global. La dificultad principal consiste en definir descriptores capaces de identificar unívocamente los diversos regímenes. Enfoques estándar utilizados en los estudios de turbulencia geofísica, como el análisis espectral, son poco adecuados para este fin, lo que hace necesario encontrar alternativas. Resultados preliminares han demostrado que la intermitencia varía de un régimen a otro, lo que sugiere que podría ser utilizada para distinguir las propiedades de la parte superior del océano. En este proyecto proponemos utilizar el análisis de singularidades para este fin en lugar de las funciones de estructura ya que está mejor adaptado a las observaciones de SST (p.e. presencia de nubes). Además, existe un sólido marco teórico que lo conecta con el punto de vista más clásico basado en funciones de estructura. En consecuencia , en este proyecto, proponemos analizar la intermitencia de la turbulencia de submesoscala del océano para caracterizar las propiedades de las capas superiores del océano y evaluar la posibilidad de utilizarla para monitorizar la evolución del océano con el Cambio Climático. Además, las propiedades de invariancia de escala de nuestro enfoque permiten investigar la intermitencia usando campos de SST de baja resolución lo que explotaremos para comparar simulaciones climáticas existentes con las observaciones.

EMODNET

EMODNET INGESTION DATA AND SAFE-KEEPING OF MARINE DATA
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: European Comission
Coordinador: Dick Shaap (MARIS)
Investigador principal ICM: G. Ercilla, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: gemmaaticm.csic.es
Resum: Veure

The European Marine Observation and Data Network (EMODnet) consists of more than 160 organisations that together work on assembling, harmonising and making marine data, products and metadata more available to public and private users. This Data Ingestion portal facilitates additional data managers to ingest their marine datasets for further processing, publishing as open data and contributing to applications for society. The EMODnet members are national and regional marine and oceanographic data repositories and data management experts from Europe. They have arrangements and infrastructures in place at national, international and European level for providing long term stewardship and access to marine and oceanographic data as collected by research, monitoring and survey programmes from more than a thousand data originators from public, research and private sectors. The speed and the ease with which users can identify, locate, access, exchange and use data and information about the oceans and seas are the keys to the success of community marine research projects and to effective support of marine economic and marine management activities. The EMODnet Data Ingestion portal seeks to identify and to reach out to other potential providers in order to make their data sets also part of the total offer. It aims at streamlining the data ingestion process so that data holders from public and private sectors that are not yet connected to the existing marine data management infrastructures can easily release their data for safekeeping and subsequent distribution through EMODnet. This will enrich the total offer for all types of users and conform to the EMODnet motto 'collect data once and use it many times'.

SORPASSO-ACE

Surveying Organic Reactive gases and Particles Across the Surface Southern
Període: del 2016 al 2019
Entitat financiadora: Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne
Coordinador: R. Simó, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: rsimoaticm.csic.es

ABIDES

Valoración de los impactos de la pesca de arrastre en los sedimentos marinos profundos
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: P. Puig, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: ppuigaticm.csic.es

ANIMA

Aportes atmosféricos como fuente de nutrientes orgánicos y microorganismos en ecosistemas marinos
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: F. Peters, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cescaticm.csic.es

CLIFISH

Variabilidad climática y pesquerías en el siglo XXI: Efectos del cambio global sobre poblaciones y comunidades necto-bentónicas
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: P. Abelló, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: pabelloaticm.csic.es
Resum: Veure

El canvi climàtic i la sobrepesca estan implicats en la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes marins, i afecten la distribució i la dinàmica de poblacions de les espècies marines, les quals són fonamentals per a la sostenibilitat de les pesqueries. Aquest projecte coordinat proposa modelar l'impacte de la variabilitat ambiental i de la sobrepesca sobre poblacions i comunitats nectobentòniques a la Mediterrània occidental i Atlàntic nord-est, així com sobre els recursos vius i pesqueries. A més a més, l'objectiu principal consisteix en fer prediccions i projeccions d'aquestes pesqueries a diferents horitzons de temps i sota diferents escenaris de canvi global. Finalment, també està dirigit envers la disseminació de la recerca duta a terme sobre clima i pesqueries, així com cap a augmentar la col·laboració dels diferents usuaris del mar cap a la monitorització dels efectes del canvi global en el mar. De cara a la consecució d'aquests objectius s'ha format un equip de recerca multidisciplinari organitzat en tres subprojectes. El primer, coordinador global, està format per membres de l'Instituto Español de Oceanografía (IEO), amb experiència en dinàmica de poblacions i comunitats subjectes a processos de sobrepesca. El segon està liderat per un equip de la Universitat de les Illes Balears, amb àmplia experiència en l'estudi i modelitazació d'escenaris de canvi climàtic i de factors oceanogràfics que influeixen sobre la dinàmica de poblacions de recursos marins vius. El tercer subprojecte està format per membres de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb experiència en l'estudi de la diversitat, distribució i biologia de crustacis decàpodes i ecomorfologia de comunitats. Aquesta proposa es base en l'anàlisi de bases de dades històriques i en models climàtics i de pesqueries, les quals, juntament amb les seves actualitzacions anuals, es troben a disposició de l'equip de treball. El projecte s'estructura en 4 tasques principals i 14 casos d'estudi interdisciplinars, els quals s'han seleccionat en base a resultats d'estudis previs. Tots els casos d'estudi es centren sobre espècies i comunitats clau per als ecosistemes bento-pelàgics, i per les pesqueries que els exploten. La primera tasca estudiarà la influència de l'ambient i la pesca sobre les espècies i comunitats nectobentòniques, intentant millorar els models existents i desenvolupant-ne de nous. El segon es centrarà sobre la modelització de les variables físiques que afecten les comunitats nectobentòniques. En particular, desenvoluparà projeccions multidecadals i estimarà les prediccions a curt (setmanes) i mig (mesos a 1-2 anys) termini d'aquestes variables. La tercera tasca serà una combinació de les dues anteriors i estimarà l'evolució de les poblacions i comunitats nectobentòniques i de les pesqueries associades a curt, mig i llarg termini. Finalment la quarta tasca posarà l'èmfasi en la difusió dels resultats, alguns dels quals es tractaran mitjançant el portal de ciència ciutadana "Observadors del Mar" (www.observadorsdelmar.cat) de l'ICM-CSIC. Finalment, cal esmentar que els estudis i models desenvolupats en aquest projecte es duran a terme a escala regional, fet que dóna algunes garanties d'èxit de cara als objectius científics del projecte, prediccions i prediccions, ja que implica l'experiència i coneixements dels diferents equips del projecte. Aquestes característiques també asseguren la fiabilitat i utilitat dels resultats de cara a una gestió adaptativa dels recursos marins. En conseqüència, el projecte té un gran potencial de transferència de coneixement científic envers la conservació dels ecosistemes marins i la sostenibilitat de les pesqueries.

FERMI

Ritmos diarios de alimentación en microzooplancton marino
Període: del 2015 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: A. Calbet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: acalbetaticm.csic.es
Resum: Veure

El microzooplàncton (p.i., protozous i naupliis de copèpodes) és potser el conjunt d'herbívors més important en els oceans, i és el responsable d'una gran part de la transferència de matèria i energia cap al mesozooplàncton, vincle fonamental cap als consumidors superiors (peixos) en els ecosistemes marins pelàgics. Malgrat la seva importància, aspectes crucials relacionats amb el seu comportament tròfic i les conseqüències d'aquest per als cicles biogeoquímics i l'economia del sistema pelàgic segueixen sent una incògnita. En aquest sentit, un dels aspectes menys coneguts són els ritmes circadians d'alimentació. Aquest és un comportament generalitzat en el zooplàncton de major grandària (p.i., copèpodes adults, krill) - crucial per al balanç de carboni de l'oceà - el qual en general va associat a les migracions verticals. La inadequada representació d'aquest comportament en models ecològics predictius es tradueix en una estima esbiaixada de l'eficiència de la transferència de matèria i energia a la xarxa tròfica i, per tant, en una insuficient capacitat de predicció de la resposta dels ecosistemes marins pelàgicos davant els canvis naturals i antropogènics. En aquest projecte s'abordaran diversos aspectes rellevants sobre els cicles d'alimentació i els factors que els modulen, tant en protozous, com en metazoos microzooplanctònics. Els nostres objectius principals són els següents: 1. Avaluar l'existència de cicles endogens i els efectes de la llum sobre l'alimentació de microzooplàncton 2. Avaluar si els canvis induïts per la llum en la qualitat de la presa poden augmentar la intensitat dels ritmes d'alimentació en microzooplàncton 3. Avaluar els efectes de la limitació de recursos en els ritmes d'alimentació 4. Avaluar l'efecte indirecte de la presència de depredadors en els cicles d'alimentació de microzooplàncton

FRAME

FoRmAción de los dominios geológicos en el Margen oeste de iberia y la rEactivación de sus límites tectónicos
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: C. Rodríguez, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: craneroaticm.csic.es

INSIGHT

Caracterización de grandes estructuras sismogénicas y tsunamogénicas del Golfo de Cádiz con tecnologías de muy alta resolución
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: R. Urgeles, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: urgelesaticm.csic.es
Resum: Veure

Grans terratrèmols, esllavissaments submarins i els tsunamis que aquests poden originar representen riscos geològics que produeixen gran inquietud a la societat, ja que poden afectar les economies de diversos països i punir poblacions costaneres. Els exemples més coneguts d'aquest tipus d'esdeveniments són els terratrèmols de 2004 al nord de Sumatra i el de 2011 a Tohoku. No obstant això, terratrèmols de magnitud> 7.0 en zones de deformació tectònica relativament lenta, amb períodes de retorn llargs, com és la part externa del Golf de Cadis (Marge SO d'Iberia), també poden tenir un impacte significatiu. Un d'aquests casos és el terratrèmol de Lisboa de 1755, els esllavissaments submarins relacionats i el tsunami resultant. L'ocurrència de sismes i esllavissaments submarins, capaços de desencadenar tsunamis catastròfics implica que el Golf de Cadis és una de les zones amb un major risc geològic a Europa. La migració de fluids en el subsòl marí també ha estat àmpliament documentada al Golf de Cadis. Aquests fluids estan fortament relacionats amb el cicle sísmic i l'ocurrència d'esllavissades submarines. Actualment, però, no tenim una comprensió apropiada de les zones de ruptura ni de l'estat d'esforç de les falles i sediments en els quals es van originar aquests esdeveniments catastròfics. La gran profunditats d'aigua, la poca precisió en la localització de terratrèmols de magnitud moderada a elevada, la manca de comprensió de la hidrologia del subsòl marí i les poques datacions en les seqüències sedimentàries de la part externa del Golf de Cadis impedeixen una comprensió adequada de la ubicació i característiques de les ruptures dels terratrèmols i esllavissaments submarins. La nostra hipòtesi de treball és que aquesta comprensió només es pot adquirir mitjançant l'ús d'eines d'ultra-alta resolució (UAR) capaces de caracteritzar en 3D falles, esllavissaments submarins i estructures d'evacuació de fluids, en aigües profundes com les del Golf de Cadis. INSIGHT aborda aquest problema mitjançant l'ús de tècniques de UAR, que són l'estat-de-l'art, com la microbatimetría i els perfils del subsòl marí de UAR obtinguts des de vehicles submarins autònoms, dades sísmiques 3D, inspecció visual del fons marí mitjançant vehicles submarins robòtics i mostreig amb testimonis de gran longitud tipus Calypso. Els nostres objectius són 1) Cartografiar en detall les falles actives de major potencial sismogènic, 2) Determinar amb precisió els paràmetres sísmics d'aquestes falles, 3) Caracteritzar els esllavissaments submarins associats, 4) Avaluar la probabilitat d'activació recent d’esllavissaments submarins, 5) Determinar la presència de flux de fluids actiu i la seva relació amb els riscos geològics i, finalment, 6) Avaluar el potencial sismogènic i tsunamigènic de les principals estructures analitzades. A l’acabament del projecte, tindrem les eines, informació i coneixement necessaris per abordar millor els riscos geològics en aquesta àrea del SO d'Iberia, i una millor comprensió en termes de processos dels mecanismes que resulten en aquests riscos geològics.

INTERACTOMICS

Desvelando interacciones ecológicas esenciales en comunidades microbianas marinas mediante el uso de métodos ómicos
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: R. Logares, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: logaresaticm.csic.es

REMEI

REgulación del (meta) genóma procariótico de un ambiente costero marino: factores biológicos y oceanográficos que determinan la presencia y función bioquímica de procariotas planctónicas
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Gasol, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: pepgasolaticm.csic.es

SCORE

Sedimentos y Corales de agua fría para abordar aspectos clave de los Océanos en el pasado: dos Regiones y un Experimento
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: C. Pelejero, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: pelejeroaticm.csic.es

WINFISH

Efecto de los procesos de mezcla vertical y formación de agua profunda en invierno en la estrategia de puesta y reclutamiento de peces en el Mediteráneo noroccidental
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: A. Sabatés, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: anasaticm.csic.es
Resum: Veure

El Golf de Lleó, a la Mediterrània nord-occidental, és una regió ben coneguda on els processos de convecció en mar obert donen lloc a la formació d'aigua profunda a causa de les pèrdues de calor durant l'hivern i a l'evaporació causada pels vents freds i secs procedents del nord. Fluctuacions en la intensitat d'aquest fenomen es relacionen amb la variabilitat interanual i extensió espacial del bloom de fitoplàncton i producció zooplanctònica, aliment de les larves de peixos. Condicions adequades per al desenvolupament i supervivència de les larves (elevades concentracions d'aliment i refugi dels seus depredadors) determinen les taxes posteriors de reclutament dels peixos. L'objectiu principal d'aquest projecte és dilucidar com les condicions ambientals associades a la formació d'aigua profunda i a la barreja vertical a l'hivern en el Mediterrani nord-occidental determinen l'èxit de la posta i posterior reclutament dels peixos. S'han seleccionat dues espècies: la maire, Micromesistius poutassou, i la sardina, Sardina pilchardus, que es reprodueixen a l'hivern en mar obert i plataforma continental, respectivament. Ambdues són abundants, d'elevat interès comercial, i existeixen sèries històriques de les seves captures. Els objectius específics del projecte són: 1) Caracterització in situ de les condicions ambientals en el pic d'hivern, en la plataforma i en mar obert, després dels episodis de formació d'aigua profunda (febrer-març), i el seguiment remot de l'evolució del posterior bloom de fitoplàncton; 2) Determinació in situ de l'abundància i distribució (horitzontal i vertical) dels ous i larves de peixos de les espècies objectiu i d'altres espècies de peixos que es reprodueixen en el mateix període; 3) Determinació de les interaccions tròfiques entre les larves de peixos de les espècies objectiu i de les comunitats planctòniques associades sota la influència dels processos físics. 4) Establir quan té lloc el reclutament de les espècies objectiu i la seva intensitat en relació amb els episodis d'hivern, l'evolució del bloom de fitoplàncton i la progressió de l'estructura demogràfica en els mesos següents. 5) Definició d'indicadors ambientals de la relació causa-efecte que expliquin la variabilitat interanual del reclutament de les espècies objectiu i permetin la predicció de les captures. El projecte aborda una aproximació multidisciplinar i integra diferents camps de la recerca marina, oceanografia física, ecologia del plàncton i pesqueries

E-FIRE

PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL PROYECTO NSF-PIRE ¿EXTERRA FIELD INSTITUTE AND RESEARCH ENDEAVOR?
Període: del 2015 al 2018
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: Carlos Jesús Garrido Marín (IACT)
Investigador principal ICM: C. Rodríguez, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: craneroaticm.csic.es

KAUST

Global Ocean Genome: Genomic characterization of deep-sea prokaryotes and eukaryotes
Període: del 2017 al 2018
Entitat financiadora: KAUST
Coordinador: S. González, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: sacinasaticm.csic.es

ECORARE

Ecología de las bacterias raras marinas: actores clave, banco de semillas o diversidad inerte
Període: del 2015 al 2018
Entitat financiadora: FEDER + MINECO
Coordinador: M. Sebastián, Biologia Marina i Oceanografia
Resum: Veure

La major part de la biodiversitat al planeta és invisible a l'ull humà. Les tècniques moleculars modernes han permès desentranyar aquesta diversitat i ara sabem que hi ha més diversitat en els microorganismes que en el conjunt de plantes, vertebrats i insectes. Aquests microorganismes tenen a més una tremenda diversitat metabòlica i la seva activitat resulta essencial per als cicles biogeoquímics de la biosfera. Donada l'extensió dels oceans, les funcions ecològiques dels bacteris que allí habiten són fonamentals per a la vida al nostre planeta. Les comunitats microbianes s'estructuren en uns pocs organismes que són molt abundants i una infinitat d'organismes que estan presents en molt poca abundància. A aquests organismes se'ls coneix com la biosfera rara i encara que al principi es va pensar que eren cèl·lules mortes o en estat latent, actualment es creu que juguen un paper crucial en la resposta dels ecosistemes a pertorbacions, com per exemple en la degradació d'un contaminant després d'un abocament, o després d'un desastre natural, o en el manteniment de funcions biogeoquímiques essencials. En aquest projecte es combinen tècniques moleculars amb tècniques de citometría de flux, experimentació amb comunitats microbianes marines, mostrejos in situ i anàlisis de bases de dades metagenòmiques i metatranscriptòmiques per aprofundir en l'ecologia d’aquests bacteris rars i veure quin paper juguen en l'ecosistema.

ESL

SMOS Expert Laboratories (ESL) for the period 2014- 2019 - ESL Ocean Salinity
Període: del 2015 al 2018
Entitat financiadora: Agencia Espacial Europea
Coordinador: J. Font, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: jfontaticm.csic.es
Resum: Veure

L'ICM, a través del Departament d'Oceanografia Fisica i Tecnològica, és des de 2005 un Laboratori Expert de Suport (ESL) per al desenvolupament i manteniment del processador de salinitat de nivell 2 (L2OS) de la missió SMOS de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Les tasques d'ESL consisteixen en proposar els algorismes per calcular la salinitat superficial del mar a partir de les mesures radiomètriques realitzades per SMOS i, des que el satèl·lit va ser llançat i va començar a proporcionar dades a principis del 2010, analitzar-ne la qualitat i proposar millores en el procés que permetin arribar a aconseguir el nivell de precisió que la missió té per objectiu.

Una sèrie de subcontractes successius amb l'empresa contractada per d''ESA per codificar el processador han finançat les nostres activitats d'ESL.

MIMOSA-MEDRECOVER

Are Mediterranean marine protected areas efficient against warming effects?
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: FUNDACION PRINCIPE ALBERTO II DE MONACO
Coordinador: J. Garrabou, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: garrabouaticm.csic.es
Resum: Veure

Els esdeveniments de mortalitat massiva a gran escala relacionats amb el canvi climàtic afecten dramàticament a les comunitats coral·lígens, unes de les comunitats més riques del Mediterrani. Aquests esdeveniments representen un nou desafiament per a la biodiversitat mediterrània, un hotspot de la diversitat marina. Fins avui, les Àrees Marines Protegides (AMPs) són l'eina més eficient per a la conservació d'organismes marins, però la seva eficiència per mitigar els efectes del canvi climàtic és qüestionable. En aquest context, desenvoluparem un projecte multidisciplinari que combini l'ecologia, experimental i de camp, amb la genètica de poblacions per millorar la conservació de tres Antozoos formadors d'hàbitats coral·lígens en tres AMPs emblemàtiques (Parc Natural de les Illes Medes i dues declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: Reserva Natural de Scandola, Parc Nacional de l'Arxipèlag Zembra). Realitzat en estreta col·laboració amb els gestors locals, aquest projecte omplirà la bretxa entre el coneixement científic i les accions de gestió. Més concretament, els resultats del projecte permetran formular recomanacions específiques per cada AMP estudiada a fi d'implementar estratègies de gestió proactives per mitigar els impactes del canvi climàtic. A escala regional, els resultats del projecte seran àmpliament transferits en el marc del Pla d'Acció pel Mediterrani (PNUMA-MAP) i altres activitats regionals (MEDPAN, UICN, CIESM). El nostre objectiu final és millorar el paper de les AMP per a la conservació d'hàbitats clau del Mediterrani per fer front a les pressions del canvi climàtic. TWITTER @MimosaFPA2M

KELPEX

Kelp export: fuel for adjacent communities in changing arctic ecosystems?
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: Norsk Insitutt for Vannforskning, NIVA
Coordinador: M. Coll, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: mcollaticm.csic.es
Resum: Veure

El projecte KELPEX (Exportació de kelp: combustible per a les comunitats adjacents en ecosistemes àrtics canviants) és un projecte multidisciplinari que integra la investigació en ecosistemes de boscos de kelp, biodiversitat marina, ecologia costanera i de mar profund i la modelització, per determinar el rol ecològic exercit per l'exportació dels detritus de les comunitats de boscos de kelp en l'estructura (abundància, biodiversitat) i funcionament (xarxes tròfiques) dels ecosistemes adjacents, tant superficials com profunds, a l’Àrtic noruec. KELPEX quantificarà de forma experimental la producció i exportació de detritus de kelp (WP1) i el seu efecte en ecosistemes d’aigües costaneres (WP2) i de mar profund (WP3). Els resultats de camp i de laboratori s’integraran mitjançant el desenvolupament de models ecològics (WP4). Amb KELPEX es donarà un pas cap endavant per determinar el rol ecològic exercit pels detritus de les comunitats de kelp com a factor determinant en hàbitats adjacents, incloent els efectes sobre els serveis dels ecosistemes bentònics (per exemple, el manteniment de les espècies explotades comercialment) i es desenvoluparà una eina de de predicció per avaluar canvis en els ecosistemes associat amb canvis de règim. Els resultats de KELPEX proporcionaran coneixement científic sòlid per donar suport a la presa de decisions i la gestió dels ecosistemes de l’Àrtic sota diferents factors d'estrès naturals i climàtics, abordar les prioritats estratègiques de Noruega per l'Àrtic. KELPEX és finançat pel Consell d'Investigació de Noruega (2016-2018) i inclou un equip internacional d'investigadors i estudiants de Noruega, Dinamarca, Espanya, Bèlgica, Alemanya i Austràlia.

TGSCATT

To derive the physical and empirical Geophysical Model Functions and associated error models, as well as to contribute to the consolidation and validation of Level1 to Level2 inversion algorithms for GNSS-R
Període: del 2016 al 2018
Entitat financiadora: SATELLITE OCEANOGRAPHIC CONSULTANSTS LTD (ESA)
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es

VANDELLOS

Actualización de la Caracterización Sísmica de los Emplazamientos de las Centrales Nucleares Españolas
Període: del 2017 al 2018
Entitat financiadora: IBERDROLA
Coordinador: R. Bartolomé, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: rafaelatcmima.csic.es

MIXOCARB

The Role of Mixotrophs in the Oceanic Carbon Cycle
Període: del 2015 al 2018
Coordinador: R. Massana, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ramonmatcmima.csic.es

ODIP-2

Extending the Ocean Data Interoperability Platform
Període: del 2015 al 2018
Entitat financiadora: UE
Coordinador: J. Sorribas, Unitat de Tecnologia Marina
Correu-e de contacte: sorribasatcmima.csic.es
Resum: Veure

ODIP2 (Ocean Data Interoperability Platform) és un projecte a nivel mundial que promou el desenvolupament en un marc comú, promovent la gestió de dades marines mitjançant la interoperabilitat entre les infraestructures regionals existents. A través d’una sèrie de workshops internacionals que reuneixen a experts dels sectors pertinents, es proposen un conjunt de solucions-prototip d’interoperabilitat, desenvolupades i implementades per les infraestructures regionals per proporcionar als usuaris l’accés a unes dades de qualitat i als serveis associats. La millora de l’accés a les dades marines promouria la reutilització d’aquestes, facilitant als investigadors la tasca de fer front a grans reptes com el canvi climàtic i la conservació de dades marines.

SALUT

Informe justificatiu pel servei de mostrejos al mar i analísi d\'aquests perdeterminar la qualítat deLs recursos marins i de la seva importancia de per a la salut humana del Parc Natural de Cap de Creus Expte: PTOP-2017-847
Període: del 2017 al 2018
Entitat financiadora: GENERALITAT DE CATALUNYA
Coordinador: M. Demestre, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: montseaticm.csic.es

CODOS PHASE2

CoDos-Fase2 es el desarrollo de nuevas metodologías geofísicas para la obtención de propiedades físicas del subsuelo
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: REPSOL SERVICES COMPANY
Coordinador: C. Rodríguez, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: craneroaticm.csic.es

CONECTA-LAR

CONECTividad poblacional en la gamba rosada. Aristeus antennatus, en el Mediterráneo noroccidental entre el Golfo de León y el Golfo de Valencia modelo de deriva LARvaria
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Company, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: batistaaticm.csic.es
Resum: Veure

La gamba rosada, Aristeus antennatus, és l'espècie que més riquesa aporta als ports del litoral espanyol del Mediterrani entre les pesqueres demersals, tant per preu com per rendiment econòmic. Aquesta pesquera està altament especialitzada a través dels majors vaixells d'arrossegament de la zona amb el consegüent potencial escenari de sobreexplotació d'aquest important recurs. Des de finals dels anys 80, els grups sol·licitants han tingut com a objectiu el coneixement integral de la gamba rosada, tant biològic com a ecològic, en vistes a la seva gestió sostenible. Aquest coneixement ha estat utilitzat pel Govern d'Espanya com a base científica per a la implementació de la primera regulació de la pesquera de la gamba rosada a la zona marítima propera a Palamós (província de Girona). A partir d'aquests estudis i assoliments previs, l'equip científic detecta les llacunes existents en el coneixement i defineix la prioritat científica per avançar en la gestió integral i sostenible d'aquesta espècie. El projecte CONNECTA pretén determinar l'existència de la connectivitat entre les poblacions de gamba des del Golf de León fins al Golf de València de manera que puguin establir-se plans de gestió més amplis d'àmbit regional, en lloc de la gestió local que actualment s'està aplicant a l'àrea de Palamós. La implementació de l'ordre ministerial referent a les mesures de regulació pesquera a Palamós va ser fruit d'un consens social, sense disposar d'una base científica suficientment sòlida que demostri que aquestes mesures de gestió revertiran en aquesta mateixa localitat o contràriament, a causa de la potencial dispersió larvaria, puguin tenir un efecte en localitats veïnes en comptes de la zona gestionada (poblacions font i poblacions embornal, respectivament). Per avançar en aquest front del coneixement, el projecte CONNECTA pretén incidir en els següents objectius generals: A) Descriure les pautes de distribució i abundància de les fases larvaries de la gamba rosada en el Mediterrani nord-occidental; B) Quantificar el flux gènic entre les poblacions de gamba rosada a l'àrea d'estudi (adults, juvenils i larves); C) Realitzar un primer model biohidrodinámico de connectivitat poblacional; D) Establir contactes científics a nivell nacional capaços de generar noves perspectives d'estudi per a una gestió integral en tot el litoral del Mediterrani espanyol. Els resultats serviran per plantejar nous escenaris que avancin en el coneixement global d'aquesta espècie i la seva explotació sostenible a partir de noves hipòtesis sobri deriva larvaria i flux gènic plenament integrades multidisciplinariament. En el present Projecte Coordinat, CONNECTA, participen dos equips de recerca reconeguts com a Grups de Qualitat, el de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i el Laboratori d'Ictiologia Genètica de la Universitat de Girona. Aquests dos grups de recerca estan especialitzats, respectivament, en l'estudi de la biologia de recursos pesquers i en la genètica de poblacions marines.

EXTENDED_NSCAT-5

Extension of the validation of the NSCAT-5 Geophysical Model Function
Període: del 2017 al 2017
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es

ICE-ARC

Ice, Climate, and Economics . Arctic Research on Change
Període: del 2014 al 2017
Entitat financiadora: UE
Coordinador: Jeremy Wilkinson (British Antarctic Survey (BAS), Cambridge, UK)
Investigador principal ICM: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es
Resum: Veure

Foto cedida per Pedro Elosegui
El projecte ICE-ARC té com objectiu fer un seguiment dels impactes socio-econòmics locals i globals que se estan produint degut a la desaparició del gel marí a l’Àrtic.

El projecte te dos grans eixos de treball. Per un costat pretén millorar l’observació i el modelat de la dinàmica del gel marí àrtic per poder projectar amb menys incertesa quina serà la seva evolució en els propers anys. Per un altra, aquest model físic gel-oceà-atmosfera es farà servir per analitzar els efectes sobre el ecosistema àrtic i un cop definits aquests els resultats s’introduiran en un complex model d’impacte econòmic (PAGE-ICE) que servirà només per conèixer millor l’impacte que es produirà sinó sobre tot per definir polítiques i mesures d’adaptació.

ICE-ARC està coordinat pel British Antartic Survey del Consell de Recerca sobre el Medi Ambient del Regne Unit (NERC-BAS) i en ell participen 19 centres de recerca, universitats i empreses dels Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Alemanya, França, Bèlgica, Itàlia i la Federació Russa.

MEFISTO

Impacto de los virus sobre las comunidades microbianas marinas utilizando modelos virus-hospedador y análisis metagenómicos.
Període: del 2014 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: M. Vaqué, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: dolorsaticm.csic.es

OSTREORISK

Proliferaciones nocivas de Ostreopsis en el Mediterráneo Noroccidental: evaluación de los riesgos potenciales para la salud
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es
Resum: Veure

Ostreopsis és un gènere de dinoflagel·lades bentòniques tropicals que produeixen palitoxina (PLTX) i anàlegs, una de les toxines marines no proteiques més potents. Aquestes espècies epífites es troben en aigües poc profundes formant un mucílag que recobreix macroalgues, corals o roques. A les zones tropicals, Ostreopsis s'ha relacionat amb intoxicacions humanes causades per la ingestió d'aliments marins contaminats. La potencial expansió d'aquest organisme tòxic en aigües temperades, incloent el Mediterrani, pot ser conseqüència de l'escalfament climàtic i els impactes antropogènics a la zona costanera. Des de finals dels anys 90, les proliferacions recurrents de Ostreopsis s'han associat amb brots d'irritació de les vies respiratòries i constitueixen un problema emergent tant de salut humana com del medi ambient, amb impactes potencials en el turisme i l'aqüicultura. En el Mediterrani, s'han realitzat esforços nacionals i internacionals per comprendre la dinàmica i els impactes de les proliferacions de Ostreopsis. No obstant això, segueixen havent-hi importants incerteses que dificulten la determinació del risc potencial d'aquests esdeveniments per al medi ambient i la salut humana, i per tant l'elaboració de plans de gestió i prevenció. OstreoRisk se centrarà en tres objectius: 1) Determinar el risc potencial d'intoxicació per la ingestió productes marins contaminats així com el risc de mortalitat de la macrofauna marina, investigant la possible transferència de toxines a través de la xarxa alimentària. Aportarem coneixement sobre l'acumulació de les toxines (PLTX, ovatoxina) en determinats organismes de la macrofauna marina recollida a la zona de la proliferació. Les dades contribuiran a la regulació de les toxines emergents a nivell europeu. 2) Identificar els compostos produïts per la comunitat de Ostreopsis amb la finalitat d'explicar l'associació temporal entre la dinàmica de la proliferació i els trastorns irritatius de salut en els éssers humans. Aquests símptomes podrien ser causats per l'exposició als aerosols que contenen cèl·lules o fragments de Ostreopsis, toxines i / o substàncies alergèniques produïdes per Ostreopsis i / o la microbiota marina acompanyant. Fins ara, les PLTX i els seus anàlegs rares vegades s'han detectat en aerosols marins. Per aquesta raó, anem a analitzar altres substàncies potencialment alliberades al llarg de la proliferació d'Ostreopsis que podrien estar en forma d'aerosol i causar els trastorns de salut observats. Entre ells, OstreoRisk investigarà el acrilato, un agent irritante produït per l'escissió de dimethylsulphoniopropionato (DMSP). En proves preliminars trobem elevades concentracions de DMSP en agregats de Ostreopsis. OstreoRisk realitzarà estudis simultanis ecològics, químics i epidemiològics, per identificar les fases ecofisiològiques concretes de la proliferació d'Ostreopsis on es produeixen els agents irritants i tòxics. 3) Desenvolupar canals de comunicació per informar al públic en general, els usuaris finals i els responsables polítics sobre els brots de Ostreopsis i dissenyar protocols d'alerta per minimitzar els impactes sobre la salut. La recerca es durà a terme en la costa nord-oest del Mediterrani, on, anualment, es produeixen proliferacions d'Ostreopsis, combinant estudis de camp pluridisciplinars en col·laboració amb els usuaris finals i les autoritats de salut pública.

PROMISES

PRODUCTOS Y SERVICIOS INNOVADORES PARA OBSERVACION DE LA TIERRA CON SENSORES DE MICROONDAS, SMOS Y SENTINELS
Període: del 2016 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: Mercè Vall-llossera (UPC)
Investigador principal ICM: A. Turiel, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: turielaticm.csic.es

RECLAIMED

Repercusiones clinicas y medioambientales de las medusas en el Mediterráneo
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: Fundación Bancaria “la Caixa”
Coordinador: J. Gili, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: giliaticm.csic.es

VA-DE-RETRO

Retroflexiones de frontera oeste: conectando los transportes latitudinales y las recirculaciones en el Océano Atlantico
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Pelegrí, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: pelegriaticm.csic.es
Resum: Veure

El flux latitudinal de retorn a l'Oceà Atlàntic tanca la circulació global profunda (GOC), imposant la taxa de transferència de propietats clau (calor, carbó, nutrients) a l'oceà superficial i permetent la formació d'aigües profundes a altes latituds de l'Atlàntic Nord. Simples arguments de conservació de massa requereixen que la branca de retorn de la GOC ha de subministrar contínuament el flux necessari per a la formació d'aigües profundes, amb implicacions en la probable existència de teleconnexions entre els elements principals d'aquest circuit. Entre aquests elements hi ha dues regions amb grans retroflexions en corrents de frontera oest, ambdues al llarg del marge oriental de Sud-Amèrica: la Confluència del Brasil-Malvines (BMC) i les retroflexions zonals equatorials (Ezr). El projecte VA-DE-RETRO ("retrocedir " en llatí o "relacionat amb retro" en espanyol) fa la hipòtesi que tant la BMC com l’Ezr són regions clau per comprendre el comportament del sistema terrestre i, per tant, busca millorar el nostre coneixement del seu funcionament local i remot. Els objectius generals són: comprendre els impulsors, mecanismes i característiques de les pròpies retroflexions; seguir la trajectòria, transformacions i destinació última de les aigües retroreflectides; i identificar les teleconnexions que permeten que les dues regions de retroflexió operin d'una manera unificada. Tant la BMC com l’Ezr són el resultat d'una intensa retroflexió de corrent de frontera oest però a latituds molt diferents, amb importants diferències en la intensitat i extensió vertical i temporal de la bifurcació. El seu estudi conjunt es realitzarà mitjançant l'anàlisi de dades climatològiques, de satèl•lit, hidrogràfiques i numèriques, juntament amb l'anàlisi de les dades provinents de dues campanyes hidrogràfiques específiques i de derivadors subsuperficials instrumentats desenvolupats pel propi grup investigador. El projecte representa una oportunitat única per: (1) millorar la nostra comprensió dels diferents mecanismes que ocasionen aquestes retroflexions, (2) examinar els processos advectius i difusius que tenen lloc en els sistemes frontals associats, (3) valorar el seu paper actual en el transport i desviació de l'aigua i la seva càrrega de propietats físiques i biogeoquímiques, (4) identificar els factors que en controlen la variabilitat a diferents escales temporals, (5) combinar mesures hidrogràfiques estàndard amb mesures de velocitat, microestructura i variables biogeoquímiques, (6) estudiar les rutes seguides i transformacions experimentades per les aigües retroreflectides abans de retornar eventualment als corrents de frontera oest en la seva ruta cap a les regions de formació d'aigües profundes a l'Atlàntic Nord, i (7) estudiar les teleconnexions entre els mecanismesde forçament d'aquestes bifurcacions regionals que tenen impacte global. Des del punt de vista tecnològic i estratègic, el projecte també representa una oportunitat per: (8) continuar el desenvolupament de derivadors instrumentats i eines útils per a la comunitat oceanogràfica internacional, (9) continuar participant en programes internacionals, com el de la Circulació Meridional Profunda de l'Atlàntic Sud, i (10) optimitzar l’ús del BIO Hespérides en els seus trànsits anuals cap i des de l’Antàrtida.

DATA-POOR

Study on approaches to management for datapoor stocks in mixed fisheries stocks in mixed fisheries study on approaches to management for datapoor stocks in mixed fisheries study on approaches to management for datapoor stocks in mixed fisheries
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: COMISION EUROPEA
Coordinador: P. Martín, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: palomaaticm.csic.es

CARGOL

Avaluació dels bans de cargol punxenc a Vilanova i St. Carles
Període: del 2017 al 2017
Entitat financiadora: DEP. AGRICULT. ALIMENTACIO ACCIO RURAL, CATALUNYA
Coordinador: M. Ramón, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: mramonaticm.csic.es

ISDIN

Evaluación de la capacidad inhibidora del disparo de células urticantes de medusas presente en diversas formulaciones y compuestos
Període: del 2017 al 2017
Entitat financiadora: ISDIN, SA
Coordinador: V. Fuentes, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: vfuentesaticm.csic.es

NSCAT-5

Validation of the NSCAT-5 Geophysical Model Function
Període: del 2017 al 2017
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es

SOFT

Fertilización natural del oceáno y eficiencia de la bomba biológica en escalas de tiempo geológico
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: P. Cermeño, Biologia Marina i Oceanografia
Resum: Veure

La pressió parcial de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric modula la temperatura superficial de la Terra mitjançant el forçament radiactiu i l'efecte hivernacle. Reconstruccions basades en registres sedimentaris i models geoquímics indiquen que els nivells de CO2 atmosfèric van variar considerablement durant els passats 500 milions d'anys. Entendre els mecanismes que controlen la variabilitat natural del C02 en l'atmosfera és clau per dissenyar estratègies de captació i emmagatzematge de carboni que contribueixen a mitigar els efectes del C02 antropogènic. En escales de temps geològic, el fitoplàncton marí contribueix a modular els nivells del C02 atmosfèric mitjançant l'exportació de carboni orgànic cap a capes profundes de l'oceà i els sediments - la denominada bomba biològica. L'eficiència d'aquesta bomba biològica depèn de i) la quantitat de nutrients inorgànics en l'oceà, els quals limiten la producció primària marina, i ii) la dinàmica relativa de diferents grups funcionals de fitoplàncton tals com coccolitoforals i diatomees. En aquest projecte proposem investigar l'efecte de la fertilització natural de l'oceà sobre l'eficiència de la bomba biològica durant la transició Eocè/Oligocé, un període geològic caracteritzat per la disminució de la temperatura global i la formació de casquets de gel en l'Antàrtida. Aquesta transició climàtica serveix com a referència per investigar que mesurada l'erosió continental (subministrament de nutrients cap a l'oceà) i la turbulència oceànica van augmentar la producció primària marina i van seleccionar grups específics de fitoplàncton. La nostra aproximació té com a objectiu generar i integrar resultats a partir de dades experimentals, registres sedimentaris d'alta resolució i models geoquímics amb els quals investigar l'efecte de la productivitat oceànica sobre la disminució de C02 atmosfèric i el refredament de la Terra en el passat. La intervenció sobre els sistemes de la Terra dirigida a reduir els nivells de C02 atmosfèric depèn de la nostra capacitat per desenvolupar tecnologies i plans a gran escala que augmentin la intensitat i eficàcia de processos naturals tals com la bomba biològica. La recerca proposada en aquesta memòria ens permet determinar si la potenciació de la bomba biològica representa una opció viable per eliminar C02 de l'atmosfera en escales d'espai i temps rellevants.

EPIFARM

Regulación epigenética de la expresión génica en peces cultivados: Efecto de las condiciones de cultivo sobre el metiloma y transcriptoma de los peces
Període: del 2014 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: F. Piferrer, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: piferreraticm.csic.es

PERFECT

Photogrammetry, gEnetics, Ecology for red coral Conservation
Període: del 2014 al 2017
Entitat financiadora: Fundación TOTAL - CNRS - Universidad de Marsella
Coordinador: J. Garrabou, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: garrabouaticm.csic.es

REPASE

REconstrucciones PAleoceanográficas mediante el análisis geoquímico e isotópico de SEdimentos marinos
Període: del 2016 al 2017
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: E. Calvo, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ecalvoaticm.csic.es

OCEANOGRAFICO

Ensayar una metodología de cultivo de especies de medusas Mediterráneas
Període: del 2016 al 2017
Entitat financiadora: AVANQUA OCEANOGRAFIC-AGORA, SL
Coordinador: V. Fuentes, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: vfuentesaticm.csic.es

TENDER2016

Consultancy services under the Framework Contract \"For services related to coordination between the difference marine regions in implementing the ecosystem approach
Període: del 2016 al 2017
Entitat financiadora: MILIEU LTD
Coordinador: E. Garcés, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: estheraticm.csic.es

AIMCOST

COSTE METABOLICO DEL IMPACTO ANTROPOGENICO EN ESPECIES MARINAS EN COMPETENCIA
Període: del 2017 al 2017
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: M. Solé, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: msoleaticm.csic.es
Resum: Veure

Les activitats humanes generan dos tipus de risc per les comunitats marines: canvis en els paràmetres físics (temperatura i pH) i efectes derivats de les exposiciones químiques, actuant amdos com agents estressants d’aquestes comunitats. L’ augment de la temperatura marina ha permès la dispersió d’especies de baixes latituds cap a altres més altes; arribant en alguns casos les exòtiques a desplaçar les natives. A més l’aclimatació a factors d’estrés ambiental pot diferir entre espècies natives i exótiques, afavorint l’establiment de les invasores en ecosistemes vulnerables com és el Mediterràni. En la present proposta pretenem evaluar, en termes energètics, el cost metabòlic associat a condiciones d’estrés físic i químic, en particular i en combinació, sota condicions de laboratori. Introduïnt els paràmetres evaluats en el model “dynamic energy budget” (DEB) pretenem evaluar les consequències de les condicions d’estrés en dues espècies relacionades: dos peixos (Solea solea/S. senegalensis) i dos bivalves (Ruditapes decussatus/R. philippinarum) d’interès en aqüicultura. L’aplicació del model DEB permetrà preveure les consequències ecològiques a llarg plaç ocasionades pels agents estressants.

MARIABOX

MARINE environmental in situ Assessment and monitoring tool BOX
Període: del 2014 al 2017
Entitat financiadora: Unió Europea - FP7 Ocean 2013, Collaborative project
Coordinador: E. Garcés, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: estheraticm.csic.es

MOIST_WINDS

Moist convection by two ASCATs and MSG rain
Període: del 2015 al 2017
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es
Resum: Veure

Els models de circulació general atmosfèrics (GCM) no resolen bé alguns processos dinàmics rellevants induïts per la pluja en zones tropicals convectives, i la parametrització dels seus efectes és pobra. Això límita en concret la comprensió de la circulació tropical.

Aquesta proposta d’estudi Eumetsat-AVS pretén utilitzar la missió en tàndem ASCAT-A i –B amb el producte de pluja de Meteosat Second Generation (KNMI) per quantificar correlacions i desplaçaments de plujes fortes/extremes amb la convergència/divergència de vents a petita escala i la vorticitat, amb l’objectiu de millorar la nostra comprensió de la convecció humida i les seves implicacions per la circulació climàtica i de les parametritzacions convectives en els GCMs.



DIVERSITAT MICROBIANA EN ECOSISTEMES AQUàTICS

Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: Generalitat de Catalunya
Coordinador: C. Pedrós, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cpedrosaticm.csic.es

FISIOLOGIA I GENÒMICA DE PEIXOS. APLICACIONS A L\'AQÜICULTURA

Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: Generalitat de Catalunya
Coordinador: F. Piferrer, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: piferreraticm.csic.es

BIO-NUC

Aerosol marino biogenico: desde las nucleation hasta las nubes
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: M. Dall'Osto, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: dallostoaticm.csic.es

CAARL

Comparative Genomics and Environmental Diversity of Coral Associated Apicomplexa-Related Lineages
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: FP7-PEOPLE-2012-I0F (Marie Curie)
Coordinador: R. Massana, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ramonmatcmima.csic.es

CONNECTINGEO

Coordinating an Observation Network of Networks EnCompassing saTellite and IN-situ to fill the Gaps in European Observations
Període: del 2015 al 2016
Entitat financiadora: UE EC-H2020-CSA
Coordinador: Joan Masó (CREAF)
Investigador principal ICM: E. García, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: emilioaticm.csic.es
Resum: Veure

L’objectiu principal de ConnectinGEO és fer d’enllaç entre les xarxes coordinades d’observació de la Terra i les comunitats científica i tecnològica, el sector industrial, i els actors GEOSS i Copernicus interessats. Es vol facilitar una base de coneixement més àmplia i accessible per donar suport a les necessitats de les Àrees de Benefici Social de GEO (SBAs) i els seus usuaris. Es tractarà un ampli rang de temes des de clima, recursos materials i matèries primeres fins als Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDGs) de les Nacions Unides.

CSI-CORAL

CAMBIO CLIMATICO Y INVASION DE ESPECIES: EFECTOS DE LOS FACTORES PRINCIPALES, COMPRENSION DE LOS MECANISMOS Y PREVISION DEL AUMENTO DE LA POBLACION EN UN CORAL MEDITERRANEO
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: MIMECO
Coordinador: Coma Bau, Rafael (CEAB-CSIC)
Investigador principal ICM: M. Ribes, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: mribesaticm.csic.es

ECOBGM

Ecología de los microorganismos marinos: biodiversidad, genómica y metagenómica
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: C. Pedrós, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cpedrosaticm.csic.es

GLOB CURRENT-CS

Assement of the capability to rettrieve surface currents in the Alboran
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: NANSEN ENVIRONMENTAL AND REMOTE SENSING CENTER
Coordinador: J. Isern, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: jisernaticm.csic.es

JELLYBLOOM 2016

Organización del 5º Simposio Internacional sobre Proliferaciones de Plancton Gelatinoso
Període: del 2015 al 2016
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: J. Gili, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: giliaticm.csic.es

MARES

Modelado de las reglas de ensamblado y estabilidad de los ecosistemas de comunidades planctónicas en el océano global.
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: MINECO
Coordinador: S. Vallina, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: vallinaaticm.csic.es

OCEAR

Oceans Around
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: FECYT
Coordinador: J. Gili, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: giliaticm.csic.es

ORCID

Barcelona Center for Subsurface Imaging (Barcelona CSI)
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: Generalitat de Catalunya
Coordinador: C. Rodríguez, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: craneroaticm.csic.es

SEADANCE

SeaDance, demuestra que puedes mantener el ritmo!
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: FECYT
Coordinador: E. Garcés, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: estheraticm.csic.es

POMTE

Offshore oil platforms for ocean monitoring and testing (OOP-OMT)
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: J. Pelegrí, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: pelegriaticm.csic.es
Resum: Veure

La vigilància del medi marí és fonamental (a) des del punt de vista marí i marítim operacional, (b) per avaluar l'evolució de la salut dels nostres oceans i (c) per comprendre millor com els oceans controlen el clima del nostre planeta a escala local, regional i global. Les instal•lacions a alta mar són un element principal per dur a terme aquest seguiment, ja que poden ser utilitzades, d'una banda per instal•lar-hi dispositius de mostreig de les condicions oceàniques i, d'altra banda per provar el desenvolupament de nous instruments de mesura, tecnologies i estratègies.

Aquest projecte té com a objectiu fer un pas endavant en la millora de la nostra capacitat de recopilar dades de l'entorn marí aplegant els coneixements, habilitats i estratègies d’oceanògrafs físics en tres centres diferents (a Espanya, Mèxic i Brasil) i el suport de tres empreses petrolieres que tenen instal•lacions a alta mar (Repsol, Petrobras i Pemex). Els objectius concrets són: (a) posar a punt una estratègia que utilitzi les estructures petrolíferes a alta mar com a plataformes per provar instrumentació i la recol•lecció de dades oceanogràfiques, i (b) iniciar un exercici pilot de mostreig en tres plataformes marines d’àrees oceàniques diferents.



OSISAFE

The dynamical estimation of summer sea ice tie-points using low frequency passive microwave channels
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: C. Gabarró, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: cgabarroaticm.csic.es
Resum: Veure

L'objectiu d'aquest projecte és provar l'ús de les dades del radiòmetre de banda- L i banda –C, a més a més dels criteris actuals per derivar els punts de calibració dinàmics (tie-points), a l’estiu, quan es produeix la fusió del gel, per tal de reduir la incertesa en la concentració de gel marí (SIC), utilitzant l’algoritme OSISAF, durant l'estiu.

PG-RASTELL

Servicio para la evaluación y seguimiento del Plan de Gestión de Dragas para embarcaciones Código expediente AG-2016-233
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: Generalitat de Catalunya
Coordinador: M. Ramón, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: mramonaticm.csic.es
Resum: Veure

El rastell de cadenes es fa servir per capturar cargol de punxes (Bolinus brandaris), especialment al delta de l’Ebre i a la zona central de Catalunya. Actualment 34 embarcacions es dediquen a aquesta modalitat pesquera. El Reglament (CE) Nº 1967/2006 de Pesca del Mediterrani el classifica com un «art remolcat» i per tant hauria de pescar per fora de la franja costanera de les 3 milles, però el mateix reglament autoritza a les «dragues» a pescar dintre de les 3 milles si la captura de espècies diferents de les considerades «marisc» és inferior al 10% del total de la captura (en pes). La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va trametre a la Comissió Europea el projecte de pla de gestió de dragues per a embarcació, que ha estat aprovat per la Comissió Europea (CE). L'aprovació ha estat condicionada a la incorporació d'un estudi científic d'un any de durada que determini si efectivament el rastell de cadenes utilitzat a Catalunya es correspon amb una draga per a embarcació. L’objectiu del projecte és determinar la composició de les captures obtingudes amb el rastell de cadenes als caladors de Sant Carles de la Ràpita i Vilanova i la Geltrú, proporcionant la informació necessària per que la CE determini si es tracta d’un art d’arrossegament o de una draga.

PLAN SONSERA

Trabajo técnico para el seguimiento del Plan de Gestión de la Sonsera. AG-2016-494
Període: del 2016 al 2016
Coordinador: P. Sánchez, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: pilaraticm.csic.es

LAU

Estudio del ictioplancton de las costas de Uruguay
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: TECNOAMBIENTE, SL
Coordinador: A. Sabatés, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: anasaticm.csic.es

ASSIM_WINDS

Optimization of ASCAT data assimilation in global NWP
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es

ECOPAR

Ecology of toxic algae killing parasites
Període: del 2015 al 2016
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: E. Garcés, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: estheraticm.csic.es
Resum: Veure

En els ecosistemes marins costaners hi ha una àmplia gamma d'espècies oportunistes entre les microalgues responsables de les Proliferacions Algals Nocives (PAN). Les PANs poden causar decoloracions de l'aigua, mortalitat massiva de fauna i toxicitat, fins i tot arribant a ser mortals en els éssers humans. L'impacte socio-econòmic de les PANs en aigües marines europees s'ha estimat en 850 milions d'euros per any. Es creu que els paràsits juguen un paper fonamental en la dinàmica de les proliferacions oportunistes i s'han proposat com un control potencial dels brots tòxics. Encara que es coneix molt poc sobre les proliferacions de microalgues i els seus paràsits naturals, s'han detectat recentment una gran quantitat de paràsits en les aigües i sediments marins.

Els objectius d'aquest projecte són: 1) investigar si els ecosistemes pelàgics propensos a les proliferacions de microalgues són més rics en paràsits i 2) detectar quins són els paràmetres clau per a la dinàmica hoste-paràsit quan es produeixen proliferacions tòxiques. Aquest projecte se centrarà en paràsits micro-eucariotes pertanyents a diferents llinatges aïllats durant les proliferacions algals. El mostreig de camp i el treball experimental en el laboratori contribuirà a millorar el nostre coneixement sobre la dinàmica hoste-paràsit en els sistemes biològics i, especialment, en els que no estan en equilibri. Tot i que és un model marí, els mecanismes que regeixen la relació entre els organismes són comuns i anàlegs als que ocorren a les plagues o epidèmies en el camp de l’agricultura, per la qual cosa els resultats podrien ser aplicables a d’altres disciplines.

NUTRIGUAY

Estudio de nutrientes de las costas de Uruguay
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: TECNOAMBIENTE, SL
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es
Resum: Veure

L'objecte del contracte amb l'empresa Tecnoambiente, SL, va ser determinar la concentració de diversos nutrients en mostres d'aigües marines procedents de la zona costanera d'Uruguai. Els paràmetres analitzats van ser, concretament, les concentracions d'Amoni (NH4), Nitrat (NO3), Nitrit (NO2), Ortofosfat (PO4), Nitrogen total dissolt (TDN) i Fòsfor total dissolt (TDN). Els nutrients es van analitzar mitjançant un Autoanalitzador AA3 HR fabricat per Seal Analytical, per fotometria, excepte en el cas del Amoni, l'estimació del qual es realitza per fluorimetria (mitjançant fluorímetre acoblat FP 2020 Plus de Jasco). Les determinacions de TDP i TDN requereixen digestió prèvia en bany (Julabo). En tots els casos les anàlisis segueixen els protocols estàndards en aigua de mar descrits per K. Grasshoff, M. Ehrhardt, K. Kremling (1983), Methods of SeaWater Analysis, second revised and extended edition, adaptats per al sistema automatitzat per flux continu realitzat per Seal Analytical. Es van seguir estrictes controls de qualitat incloent-hi la utilització de Materials de Referència Certificats per a aigua de mar de VKI Eurofins DANAK.

TECNO-BIOGEO

Campaña Uruguay-Biogeoquímica Marina.
Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: TECNOAMBIENTE, SL
Coordinador: F. Peters, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cescaticm.csic.es

GEOMARGEN-III

ADQUISICIÓN, ANÁLISIS E INTERPRETACIÓN DE DATOS SISMOLÓGICOS DE LA CUENCA DE TARFAYA
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: RIPSA
Coordinador: C. Rodríguez, Geosciències Marines
Correu-e de contacte: craneroaticm.csic.es

KAUST

Supports the mission and research of Project as external participant under the Award and desires to establish a cooperative relationship with KAUST
Període: del 2015 al 2016
Entitat financiadora: KING ABDULLAH UNIVERSITY OF SCIENCE AND TECHNOLOGY
Coordinador: M. Vaqué, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: dolorsaticm.csic.es
Resum: Veure

El paper dels virus en l'estructuració del medi marí al Mar Roig El Mar Roig és un oceà en gran part inexplorat i, sovint la informació més bàsica no es troba. És el mar tropical més al nord del món que ofereix unes condicions ambientals diferents al llarg de la seva extensió latitudinal que originen una multitud d'ecosistemes diferents. Per exemple, extensos esculls de coral d'aigües poc profundes, d'aigües profundes, piscines profundes hidrotermals de salmorra, surgències d’aigua freda i els coralls d'aigües profundes. L’ adquisició dels coneixements que calen és fonamental per a la comprensió bàsica del funcionament dels ecosistemes del Mar Roig, el RSRC ha proposat dos grans temes en la seva sol·licitud de finançament de 5 anys, així com un tercer tema aplicat: a) La diversitat i la resiliència dels ecosistemes del Mar Roig b) Nutrients origen i destinació al Mar Roig c) Protecció del medi ambient i l'ús sostenible Aquests temes de recerca pertanyen a les actuals diverses àrees d'investigació en el RSRC però no han estat incorporades a l'estudi dels virus al Mar Roig. Els virus són, amb molt, els microorganismes més abundants en els oceans que influeixen en la composició de les comunitats marines i juguen un paper clau en els cicles biogeoquímics. A mes, els virus són reservoris de la diversitat genètica en el medi marí i tenen el potencial d'introduir nova informació genètica en altres organismes, per tant, juguen un paper en l'evolució d'adaptació i resistència dels organismes als canvis ambientals. En resum, els virus són molt importants en l'estructuració del medi marí, però fins no si han adreçat cap mena d’ esforços en la seva investigació en el RSRC.

DYGEMAST

Dynamics, genomics and functional significance of uncultured marine Stramenopiles
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: FP-7-PEOPLE-2012-IEF (Marie Curie)
Coordinador: R. Massana, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: ramonmatcmima.csic.es

REPHY

L\'étude statistique sur la dynamique des microalgues toxiques Alexandrium et Pseudo-nitzschia,- Estudio estadístico sobre las microalgas tóxicas Alexandrium y Pseudo-nitzschia
Període: del 2015 al 2016
Entitat financiadora: IFREMER
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es

MANU

Marine Aerosol NUcleations
Període: del 2014 al 2016
Entitat financiadora: SP3-People (Marie Curie)
Coordinador: R. Simó, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: rsimoaticm.csic.es

OBSERVADORES DEL MAR: NUEVOS RETOS DE PARTICIPACIóN CIUDADANA RELACIONADA CON EL MAR

Període: del 2016 al 2016
Entitat financiadora: FECYT-MINECO
Coordinador: E. Broglio, Serveis Tècnics
Correu-e de contacte: broglioatcmima.csic.es
Resum: Veure

El projecte pretén consolidar les accions dutes a terme en aquests anys en el marc de la plataforma de ciència ciutadana www.observadoresdelmar.es, i proposar noves accions per continuar apropant els ciutadans al món de la recerca marina, a través d'un procés de participació activa en projectes científics actuals. El nostre plantejament es fonamenta a oferir portunidades a la societat d'adquirir nous coneixements, canviar la seva percepció del món natural, i participar en la investigaciónmarina. L'objectiu final és fomentar un compromís social per a una gestió sostenible dels recursos naturals. Pel 2016, plantegem 4 línies d'acció: 1. ampliar la plataforma web i les seves xarxes socials, per millorar l'experiència de participació ciutadana en la recerca i afavorir el diàleg amb els experts 2. interactuar amb els ciutadans en tallers participatius a realitzar al territori nacional 3. crear material didàctic sobre espècies vulnerables, invasores o contaminació 4. preparar una exposició fotogràfica a partir de les dades obtingudes i de les "històries" personals de participació, que serveixi per explicar les problemàtiques a les quals s'enfronten els científics i les seves propostes de gestió, destinada a ser exposada en centres Cívics, Biblioteques, Clubs de Buceos o uns altres.

LAS FUENTES TERMALES DE COSTA RICA COMO RESERVORIO DE BIODIVERSIDAD

Període: del 2015 al 2015
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: C. Pedrós, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cpedrosaticm.csic.es
Resum: Veure

Les fonts termals són "illes" calentes en un "oceà" més fred que les envolta. El nostre objectiu és aprofitar-les per estudiar la biogeografia dels bacteris termòfils, en particular per esbrinar si hi ha límits a la dispersió de bacteris d'un lloc a un altre del planeta.

Per a això, prenem mostres dels tapets microbians en aquestes fonts i utilitzem tècniques de seqüenciació massiva per determinar la diversitat bacteriana dels tapets.

El projecte iCOOP + a Costa Rica ha permès mostrejar 6 fonts diferents al llarg de les serralades del país: Guanacaste (nord), Central, i Talamanca (sud). La diversitat trobada es compararà amb la de fonts termals similars al nord i sud de Xile i de l'Antàrtida.

VAR-HUMBOLT

Variabilidad anual e interanual del sistema Norte de la Corriente de Humboldt y su impacto sobre las pesquerías.
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: J. Pelegrí, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: pelegriaticm.csic.es
Resum: Veure

El projecte busca establir una col·laboració efectiva amb l'Instituto del Mar del Perú centrada fonamentalment en l'assessorament de personal investigador d'aquest centre per al processament i anàlisi de les dades obtingudes en un total de més de 60 campanyes oceanogràfiques realitzades des de 1990 enfront de la costa del Perú, entre 4° i 17° S sobre distàncies que varien entre les 100 i 200 milles nàutiques i fins profunditats típicament entre 500 i 1000 m.

Aquesta iniciativa representa una excel·lent oportunitat, no només pel valor científic d'aquesta sèrie temporal de dades, sinó també per la possibilitat d'afermar una fructífera col·laboració amb l'institut d'investigacions marines més prestigiós del Perú.



WAVEBUOY

Research for the development of a Wave Buoy
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: SAMS Research Services LTD
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es

FITOLAST

Eficiencia de la desinfección electroquímica en base a electrodos de DDB y/o DSA para eliminar especies nocivas de fitoplancton en aguas de lastre
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: Sugar Valley S.L, e Integral Design and Development S.A.
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es

CNN-ALL-LICEF

ALL-LICEF Mode Assenment Suport TN versión 1.0
Període: del 2015 al 2015
Entitat financiadora: DEIMOS ENGENHARIA S.A.
Coordinador: A. Turiel, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: turielaticm.csic.es

PLA PILOT MERLUCCIUS

Pla Pilot de seguiment biològic del lluç Merluccius merluccius en els caladors del port de Roses
Període: del 2015 al 2015
Entitat financiadora: Confraria de Pescadars de Roses
Coordinador: L. Recasens, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: lauraaticm.csic.es
Resum: Veure

Les poblacions de lluç del Mediterrani Occidental estan sobreexplotades. Aquesta conclusió es desprèn de totes les avaluacions fetes, des de l’any 1992 fins ara, per part de institucions científiques nacionals i internacionals, com IEO, IFREMER i ICM. És per això que pescadors i administracions es veuen forçats a impulsar mesures per reduir la pressió pesquera.

El febrer de 2014, la Cofradia de Pescadors de Roses va proposar una veda en un dels caladors de plataforma, entre 120 i 130 metres de fondaria. Amb aquesta mesura, des de llavors s’ha deixat de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig per tal de protegir els juvenils de lluç (Merluccius merluccius).

Per la seva part, l’administració, mitjançant els ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, va oferir l’oportunitat d’iniciar un pla pilot de cogestió que impliqués els pescadors i els investigadors de l’ICM. En el pla, oficialment en marxa des de l’1 de març del 2015, els científics estan implicats en el mostreig, seguiment i avaluació dels efectes de la veda sobre la població de lluç i les espècies acompanyants.

FUGRO 2014

Geohazard Site Investigation Survey within Black Sea, offshore Romania ''GEO-BLACK-ROM''
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: FUGRO OCEANSISMICA, S.P.A.
Coordinador: J. Dañobeitia, Unitat de Tecnologia Marina
Correu-e de contacte: jjdanobeitiaatutm.csic.es

AMBREM-ASCAT

Improvement of the ASCAT ambiguity removal scheme for mesoscale analysis
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: EUMETSAT
Coordinador: M. Portabella, Oceanografia Física i Tecnològica
Correu-e de contacte: portabellaaticm.csic.es
Resum: Veure

En els últims anys ha tingut lloc un desenvolupament considerable del processador de dades de vent d’ASCAT (AWDP), i en particular de l'esquema variacional bidimensional (2D-Var) d’eliminació d'ambigüitat (AR). Això ha permès obtenir productes de vent ASCAT de nivell 2 robustos i consistents en diverses resolucions (25 km i 12,5 km) i modes de processament de sigma0 nominal (promitjat per finestra de Hamming) i costaner (finestra rectangular). A mida que apareixen escales més petites, l’anàlisi de mesoescala, i en conseqüència el 2D-Var es fan més difícils. No obstant això, una anàlisi més detallada i orientada a casos específics ha revelat que en certes condicions (vegeu l'exemple de la figura), el 2D-Var selecciona malament l'ambigüitat al llarg de fronts de vent, cosa que porta a desplaçaments notables de les línies del front. Una anàlisi preliminar mostra que aquest problema és probablement induït per tres factors: a) un camp de fons erroni (és a dir, quan ECMWF no aconsegueix col•locar el front de vent en el lloc correcte); b) el fet que ASCAT és un sistema d'ambigüitat dual del vent (en general, en la inversió s’obtenen dues solucions igualment probables, amb velocitats de vent similars i direccions oposades); c) una alineació (o casi alineació) de les direccions errònies del vent modelat amb les ambigüitats del vent ASCAT. Quan es donen aquestes tres condicions, el front resolt per 2D-Var (convergència) es troba en el lloc erroni del front donat pel camp de fons (ECMWF), ja que les ambigüitats de vent ASCAT en si mateixes no proporcionen informació significativa a 2D-Var sobre la localització de la convergència (les dues ambigüitats són igualment probables). No obstant això, la informació ASCAT addicional sobre la ubicació d'aquestes pertorbacions del vent és, en principi, disponible per ajudar al procés de 2D-Var (veure figura). Aquest projecte Eumetsat-AS té com a objectiu el desenvolupament d’informació complementària derivada de la inversió i d'una tècnica de processament d'imatges (anàlisi de singularitats) per millorar l'actual esquema AR 2D-Var per ASCAT en condicions de mesoescala.

SONSERA

PLAN DE GESTIÓN DE LA SONSERA
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: P. Sánchez, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: pilaraticm.csic.es

SALI

Estudio de los materiales biogénicos y organismos que se encuentran en el interior de las tuberías de la ITAM del LLOBREGAT
Període: del 2014 al 2015
Entitat financiadora: ATLLc
Coordinador: E. Berdalet, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: berdaletaticm.csic.es
Resum: Veure

Els objectius del contracte van ser: 1. Determinar la naturalesa dels materials dipositats a les cambres d'arribada situades a la connexió entre el tram submergit sota el mar i a l'inici del tram terrestre, amb la ITAM aturada per avaria. 2. Determinar la naturalesa dels materials transportats a l'interior de les conduccions al final del tram terrestre i a l'entrada de la planta, després de posar en marxa el bombament de la captació després de la parada de la instal·lació (període d'arrossegament). 3. En funció dels resultats obtinguts (grau de complexitat) durant la implementació dels objectius 1 i 2, treballs que inclouen identificacions d'organismes i avaluació de la seva viabilitat en els diferents escenaris possibles, elaboració d'un protocol de recomanacions pràctiques per a les actuacions rutinàries destinades a mantenir el sistema de captació en condicions òptimes.

MINOUW

Science, Technology, and Society Initiative to minimize Unwanted Catches in European Fisheries
Període: del 2015 al 2015
Entitat financiadora: H2020-FOOD 0050
Coordinador: F. Maynou, Recursos Marins Renovables
Correu-e de contacte: maynoufaticm.csic.es
Resum: Veure

La captura d'espècies no desitjades o fraccions no desitjades d'espècies comercials (“captures no desitjades”) és un problema general de les pesca a nivell mundial. Les captures no desitjades són rebutjades, és a dir, retornades al mar (mortes en la majoria dels casos), i representen un malbaratament important dels recursos naturals. La complexitat del problema d'eliminar els rebuigs i portar totes les captures a terra fa necessària una aproximació que impliqui a múltiples actors, on científics, tècnics de pesca, productors i ONGs col·laborin per aportar les bases científiques i tècniques necessàries per aconseguir l'eliminació gradual dels rebuigs en les pesqueres marines europees. L'objectiu general del projecte és minimitzar les captures no desitjades, incentivant l'adopció de tecnologies i pràctiques pesqueres que redueixin la mortalitat prèvia a la captura i els descartis posteriors a la captura, al mateix temps que s'evita el dany a espècies i hàbitats marins sensibles. El projecte analitzarà les tecnologies existents i el potencial de nous avanços en la mitigació dels rebuigs a través de taules rodones en les quals participin pescadors, tècnics i científics. Les tecnologies seleccionades seran examinades a bord de pesquers comercials per avaluar experimentalment la seva eficiència. A destacar, algunes de les mesures proposades, com millorar la identificació de la captura potencial amb tecnologies d'observació, reduir les pèrdues modificant les tècniques de captura per altres de menor impacte, i l'ús de llum artificial per aprofitar la reacció d'atracció/repulsió selectiva dels organismes marins. Altres accions previstes en el projecte són l'ús d'instruments socials i econòmics per incentivar la pesca selectiva i dissuadir les pràctiques de rebuigs, com per exemple l’eco-etiquetat, la certificació pesquera o, la conscienciació de la indústria i els consumidors, i el modelatge matemàtic dels efectes sobre els ecosistemes de reduir les captures no desitjades.

ECOSISTEMAS MICROBIANOS DE FUENTES TERMALES: BIODIVERSIDAD, ECOFISIOLOGíA Y BIOTECNOLOGíA

Període: del 2014 al 2014
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: C. Pedrós, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: cpedrosaticm.csic.es

GEODESMO

Registros geoquímicos en el coral de aguas frías Desmophyllum dianthus y su relación con la química de las aguas del Fiordo Comau.
Període: del 2014 al 2014
Entitat financiadora: CSIC
Coordinador: C. Pelejero, Biologia Marina i Oceanografia
Correu-e de contacte: pelejeroaticm.csic.es
Resum: Veure

Foto: Eduardo Obis
La salut dels oceans està essent pertorbada per una sèrie de factors globals com són l'escalfament, l'acidificació i la desoxigenació de les seves aigües, i canvis en la productivitat marina. Aquest últim paràmetre ve controlat en gran mesura per la distribució de nutrients. El projecte GEODESMO (Registres geoquímics en el corall d'aigües fredes Desmophyllum Dianthus i la seva relació amb la química de les aigües del Fiord Comau) pretén aprofundir en el nostre coneixement sobre la dinàmica dels nutrients i, en particular del fosfat, a partir del desenvolupament de proxies geoquímics que permetin la reconstrucció de la concentració d'aquest nutrient en el passat.
Per a això relacionarem la composició química de les aigües del Fiord Comau, a la Patagònia Xilena, amb l'empremta geoquímica registrada en els esquelets del corall Desmophyllum dianthus, una espècie molt abundant en aquest fiord, sobretot entre 20 i 280 m de profunditat. Per altra banda, espècimens d'aquest corall seran transportats a l'Institut de Ciències del Mar a Barcelona, on durem a terme un experiment en el qual, durant uns 2 anys, modificarem de manera controlada el fosfat de l'aigua de mar.
Posteriorment, analitzarem el contingut de fòsfor en els esquelets de corall per calibrar la relació coral·lina d'aquest element amb la seva concentració en l'aigua de mar, per tal de validar el seu ús com a arxiu geològic de nutrients en el passat.