Notícies



Troben nivells alts de plastificants organofosforats en mamífers marins


Delfines en el Mar de Alborán. Foto: CIRCE.
28 Febrer 2019

Un estudi revela l'acumulació de compostos organofosforats en els teixits de mamífers marins, concretament en dofins del Mar d'Alborán. Els científics han trobat aquests contaminants en el cent per cent dels individus analitzats, i en diferents teixits com el greix, el múscul, el fetge o el cervell dels dofins, arribant a concentracions de fins a 25 micrograms per gram de greix. Aquests nivells de contaminació són similars als trobats per altres tipus de contaminants ja legislats, com els PCB (bifenils ploriclorados) o els PBDE (polibromodifenil èters).

El treball, que compta amb la participació de Joan Giménez de l'Institut de Ciències del Mar i ha estat liderat per Ethel Eljarrat, científica de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), s'acaba de publicar a la revista Environmental Research i és el primer que troba l'acumulació d'aquests compostos usats com plastificants i retardants de flama en dofins. També hi han participat l'associació CIRCE (Conservació, Investigació i Estudi sobre els cetacis), i l'Institut Català per la Recerca de l'Aigua (ICRA).

Els compostos organofosforats es van començar a utilitzar en els anys 60. El seu ús va augmentar quatre dècades més tard, quan van ser proposats com a alternativa als PBDE, altres retardants de flama que van ser prohibits per la Convenció d'Estocolm l'any 2009 per la seva toxicitat. Tot i ser menys tòxics que els seus predecessors, hi ha estudis que mostren que els compostos organofosforats poden causar danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat.

En l'estudi que es publica ara, els majors nivells de compostos organofosforats han estat trobats en el greix i els menors en el fetge. Tal com destaquen els científics, dels 12 compostos detectats en el greix, 7 s'han detectat també en les mostres de cervell, el que indica la seva capacitat de travessar la membrana hematoencefàlica i penetrar en el cervell.

Això preocupa perquè, a més, s'ha vist que tenen més tendència a acumular-se al cervell que en altres teixits. Se sap que alguns d'ells, com el TCEP (tricloroetilfosfato) o el TNBP (tributilfosfat), posseeixen potencial per provocar danys neurològics.  Així doncs, "la presència d'aquests contaminants es suma a la llarga llista d'amenaces que presenta aquesta subpoblació de dofí comú de la Mediterrània, entre les quals destaquen la sobrepesca i els canvis ambientals", destaca Joan Giménez, de l'ICM-CSIC.

 

Contaminació per organofosforats, major de l’esperada

A l’estudi, els científics han comparat la quantitat de compostos organofosforats amb una altra família de compostos, els halogenats, que també es fan servir com a retardants de flama.

"Si tenim en compte que els compostos organofosforats suposen el 15% de la producció global de retardants de flama i els halogenats al voltant del 30%, la incidència ambiental d'aquests últims hauria de ser més gran, diuen els científics. A més, afegeixen, els halogenats presenten un major potencial de bioacumulació i biomagnificació al llarg de la cadena tròfica. Tot això suggereix que els nivells de retardants de flama halogenats en dofins haurien de ser superiors als dels organofosforats.

No obstant això, després d'analitzar i comparar els resultats, s'ha observat que els nivells són similars per a les dues famílies de contaminants. Aquest fet podria estar indicant que hi ha una font addicional de contaminació per organofosforats, al marge del seu ús com a retardants de flama.

Aquests compostos organofosforats també s'utilitzen com a plastificants. Eljarrat diu que "precisament, el seu ús com plastificants i la gran quantitat de residus plàstics marins podrien explicar aquests nivells elevats de organofosforats en els teixits de dofí". De fet, el Mar Mediterrani està considerat una zona d'acumulació de deixalles plàstics flotants important (uns 423 grams de plàstic per quilòmetre quadrat, segons estimacions).

"Si ens centrem a la zona de la mar d'Alborán", explica Renaud de Stephanis, de CIRCE, "cal tenir en compte l'impacte del cultiu en hivernacles, que utilitzen gran quantitat de materials plàstics, molts dels quals acaben flotant a la costa marina ".

"Precisament", explica Eljarrat, "dos dels quatre compostos amb nivells de concentració més elevats corresponen a compostos que únicament s'utilitzen com plastificants: el TNBP (tributilfosfat) i el IPPP (triisopropilfenilfosfato)". Els científics creuen que probablement la major presència de compostos organosfosforados en els dofins es degui al fet que el seu organisme acumula els additius plastificants després de la ingestió del plàstic ". Així doncs, conclou Eljarrat, "cal avaluar no tan sols els danys físics, sinó també l'impacte químic de les escombraries plàstica marina als diferents organismes marins".

 

Article de referència: First determination of high levels of organophosphorus flame retardants and plasticizers in dolphins from Southern European waters. B.Sala, J.Giménez, R.de Stephanis, D.Barceló, E.Eljarrat.  Environmental Research. https://doi.org/10.1016/j.envres.2019.02.027