Notícies



Un estudi del CSIC defineix i classifica els refugis davant l'acidificació oceànica


Ecosistema marí ric en biodiversitat. Imatge: Cristina Linares.
13 Agost 2019

L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) lidera un estudi, publicat a Global Change Biology, que proposa per primera vegada un marc conceptual i una classificació per als refugis davant l'acidificació oceànica. Coneguts com OAR, segons les seves sigles en anglès, són espais singulars que mantenen la seva biodiversitat i mitiguen l'impacte de l'acidificació.

Els OAR poden ser de tipus espacial, on una barrera física minimitza l'exposició a aigües àcides, o adaptatiu, on s'estimula l'adaptació genètica a l'acidificació. En el primer cas, les espècies estan protegides davant les condicions extremes de l'acidificació, com en muntanyes submarines o punts d'elevada producció primària. En el segon, els organismes estan exposats a aigües àcides de forma intermitent, com passa, per exemple, en àrees amb freqüents surgències d'aigües àcides profundes, on es poden donar mecanismes d'adaptació a les espècies.

La coordinadora principal del projecte, Lydia Kapsenberg, investigadora Marie Curie a l'ICM-CSIC, indica que l'estudi “revisa la literatura actual i proposa possibles refugis climàtics davant l'acidificació oceànica”. Aquest treball és important perquè, en les seves paraules, “científics, legisladors i la administració sàpiguen on i com invertir els esforços de conservació”. Actualment, la gestió dels refugis davant l'acidificació no compta amb una gestió a nivell global.

 

Conseqüència del canvi climàtic i de l'absorció de CO2 a l'atmosfera

L'oceà absorbeix gran part de les emissions de CO2 de l'atmosfera. Això altera l'equilibri de pH de l'aigua marina, disminuint-ho i, per tant, fent que l'aigua sigui més àcida. L'acidificació oceànica és una problemàtica que amenaça els organismes dels ecosistemes marins de tot el món i afecta especialment els organismes calcaris com els bivalves, corals i eriçons de mar. A la zona nord-oest de l'Oceà Pacífic els vivers d'ostres han patit grans pèrdues a causa dels baixos nivells de pH.

Aquesta investigació també analitza la possibilitat de modificar el pH de l'aigua per generar refugis operatius a petita escala, amb l'objectiu de gestionar els recursos marins per afavorir, per exemple, el creixement de marisc en piscicultura.

Kapsenberg explica que, si bé la prioritat davant el canvi climàtic és reduir les emissions globals de CO2, “la gestió de refugis climàtics marins a escala local pot ser clau per mantenir els recursos i la biodiversitat dels ecosistemes marins”.

 


Article de referència: Kapsenberg L, Cyronak T. Ocean acidification refugia in variable environments. Glob Change Biol. 2019;00:1–14. https://doi.org/10.1111/gcb.14730


Nota de premsa: Delegació CSIC Catalunya